Crítica positiva i política

Tot i que socialment associem la crítica amb quelcom negatiu, no necessàriament ho ha de ser sempre i n’hem de saber fer i rebre per seguir aprenent.
Una crítica positiva és aquella mitjançant la qual cada persona expressa el que pensa, sent i desitja de manera clara i directa, sense afectar o danyar els altres.
Quan s’estableix una comunicació o crítica positiva, la persona se sent bé amb si mateixa, ja que ha pogut fer o dir el que pensa i desitja sense ofendre o molestar els altres.
Massa vegades, cadascun de nosaltres ens situem en la nostra “zona protegida”, en la que ens permetem fer, dir o no dir –quan ens convé–, quan volem, quan no ens hi atrevim o quan ens ve de gust.
Criticar és també un dret que tenim quan alguna cosa ens molesta o senzillament no passa com nosaltres esperem i desitgem que passi. Tots podem expressar desacords i descriure el que considerem que no funciona bé o que pot funcionar millor. Inclús podem dir que tenim l’obligació de fer-ho.
En el nostre fer diari, els ciutadans de peu hem d’aprendre a construir per canviar el que sabem que no funciona, però fent-ho des de la responsabilitat i sabent diferenciar la crítica com a hàbit, del compromís a millorar la societat. I és clar que algunes vegades per construir cal canviar les condicions, els dirigents o les actuacions.
Cal que distingim la crítica de la responsabilitat de promoure el canvi del que no funciona, amb l’aportació de solucions des del compromís i la responsabilitat.
Construir per millorar requereix coratge i lideratge que inclou l’actitud constructiva per promoure la millora.
En el cas dels partits polítics es critica molt poc l’actuació interna per por de molestar algun company o companya quan en realitat aquesta crítica ha de permetre millorar l’eficiència del partit.
Un partit polític ha de ser un espai de debat i de participació obert a tots els afiliats per permetre obrir el partit al debat ideològic, per no deixar-se portar pels esdeveniments en lloc de provocar-los, ha de ser flexible, obert, proactiu i no reactiu.
L’executiva d’un partit ha de ser formada per gent molt cohesionada, molt motivada i molt compromesa en dedicar una part del seu temps personal al partit. Gent que pugui mantenir de forma continuada en el temps la mateixa dedicació.
No hi ha d’haver descoordinació ni manca de comunicació entre els diferents òrgans del partit com són l’executiva, el directiu, els comitès locals i el grup parlamentari. És normal a qualsevol grup de persones que es creïn malentesos, diferències personals o rivalitats, però això no és problemàtic si existeix una gestió de grup adequada.
“Les crítiques són quelcom que podem evitar fàcilment si no diem res, no fem res i no som res”, deia Aristòtil.