Cròniques ‘mutatis mutandis’

Per fi, després de 10 anys i quatre mesos, dia per dia, de la signatura del conveni entre el Comú i el Consell General, i el Govern, es va celebrar la que van anomenar “inauguració” del pont penjat que uneix  la plaça del Poble i el Barri Antic d’Andorra la Vella; somni, projecte i voluntat ferma de l’anterior cònsol major de la parròquia, que s’ha fet realitat, malauradament, tres anys després de la seva defunció.
Era una evidència que, com a mínim, aquesta infraestructura portés el nom de la seva impulsora, i així ho vam manifestar directament o indirecta una colla de ciutadans a Casa Comuna. La construcció va ser a càrrec del Govern i s’ha realitzat amb cura i seny; una mena de rambla penjada sobre el buit, bastant espectacular. L’obertura d’un pont per transitar de la modernitat i la vellúria, que van celebrar autoritats i uns quants convidats, sense ni haver pensat a invitar-hi els antics cònsols. Una demostració més de la “delicadesa” i el savoir faire d’aquella que fa de cònsol.
Ella, precisament, va mostrar-se hipòcritament compungida, essent conscient que a la persona homenatjada no li arribarà mai ni a la sola de les sabates.
Era públic i notori l’animadversió que hi havia entre elles; no podien veure’s ni en pintura. I vet aquí que, amb els seus dots de comedianta, va intentar de simular públicament uns sentiments que de cap de les maneres la corprenien. En una nova exhibició d’incompetència, va fer retolar els noms i cognoms de la Maria Rosa FERRER i OBIOLS, adulterant-ho en “M. Rosa FERRER OBIOLS”.
En resum, un petit acte, a desgrat, de pa sucat amb oli.
A partir d’ara, el país tornarà a viure i patir un serial de durada indeterminada però de conclusió sabuda, per anticipat. És reiteratiu el fet de fer volar coloms amb prediccions de propostes que no van enlloc i que tenen més d’utopia que de clarividència i de possibilitat o probabilitat d’arribar a bon port. Així que, podeu preparar-vos per absorbir projectes múltiples i diversos referents a la construcció d’un ferrocarril que encara no podem albirar per on vindrà ni cap on es dirigirà, per allò de “desenclavar” el país i aconseguir més porositat en la mobilitat i connexions efectives amb els països veïns, obviant qualsevol mena de consideració per l’orografia pròpia i dels entorns més immediats. Un home avisat ja està preparat!
Es veu que necessitem urgentment comunicar-nos per terra, mar i aire on calgui i com calgui, i la imaginació no tindrà límits. Curiosament, després de molt temps sense sentir-ne una paraula, de cop i volta reapareix “l’assumpte heliport”. Després de les tres ocasions fallides i frustrades, potser la quarta serà la bona. Ves-t’ho a saber... Segons diuen alguns “especialistes”, és un afer de vida o mort, conditio sine qua non, per enfrontar el futur del país amb garanties.
Qui sap si la Caubella reunirà les condicions per rebre helicòpters, a dojo.
Bon vent i barca nova! 
Justament després de “descartar” la construcció d’un aeroport a les bordes d’Envalira, ve-t’ho aquí que passem sense transició dels aparells a reacció als d’hèlixs. 
El matraqueig continu del famós aeroport ha acabat com el rosari de l’aurora, amb el consegüent disgust del seu impulsor i instigador, que ha vist truncat el seu goig sense alegria, passant-li per sota el nas. No és pas que no hi hagués  força detractors i molts escèptics, però la “broma” ens haurà costat, pel cap baix, uns 150.000 euros, que no és poc; temps i pèrdua de temps a dolls per no arribar enlloc, com els avions que no aterraran mai.
Però el Miquelet podrà consolar-se escoltant cantar el Jacques Dutronc: “Toute ma vie j’ai rêvé d’être une hôtesse de l’air, toute ma vie j’ai rêvé de voir le bas d’en haut, toute la vie j’ai rêvé d’avoir les fesses en l’air...”
Succés luctuós: Ciutat de Streva, al Piemont. Diumenge 23 de maig. Es trenca el cable de tracció del telefèric i la cabina s’esclafa a  terra. Resultat: 14 morts i un ferit greu. Entre el 2014 i el 2016, el giny va romandre aturat per fer-hi reparacions, amb un cost de 4 milions d’euros. El passat mes de novembre hi havien fet una revisió tècnica integral.