És prou temps per viure un tros rellevant de vida, i també el títol d’un disc sobre el qual avui us vull escriure per fer-ne una anàlisi i la pertinent recomanació. 
Ángela Quiralte n’és l’autora. Es tracta d’una cantant que es va graduar de grau superior al Liceu dos cursos enrere. Aquest treball, justament, és un resum dels quatre anys que han passat des que va sortir de la seva Andalusia natal fins al moment actual en què finalitza els seus estudis superiors de música. Malgrat que la veu sigui predominant, Quiralte es recolza en una instrumentació variada, oferint protagonisme als instruments característics de diferents folklores musicals que va poder tractar durant la carrera, sintetitzant els seus pensaments en lletres i cançons instrumentals que recopilaria, justament, en el que seria el seu treball de fi de grau, que va donar com a resultat aquest àlbum. Ella, a la veu i la flauta travessera, piano, guitarra acústica i elèctrica, contrabaix, violí, bateria, i instruments de percussió relacionats amb la música llatina, la brasilera, jazz i altres. Un equilibri perfectament harmoniós on la instrumentació i la veu tenen protagonisme a parts iguals sense fer-se trepitjades entre elles. 
A més de ser un conjunt de lletres cantables, accessibles a l’oïda, senzilles i fàcils de recordar, aquestes van acompanyades de composicions harmòniques, melòdiques i rítmiques diverses quant a elaboració, ja que alguns dels temes instrumentals apareixen en compassos compostos poc freqüents, de nou, amb la intenció de poder mostrar els coneixements musicals assolits durant l’estudi de grau superior, mantenint la importància de la qüestió principal, expressar a través de les seves lletres les temàtiques del disc, treball experimental que ha estat una bona oportunitat per plasmar diferents sons, amb diferents estètiques, sempre amb un sentit conduït.
L’amor a distància, l’amistat, la incertesa de marxar a un lloc nou, volar de casa per construir una nova vida obtenint nous coneixements, la possibilitat de fer allò que es desitja per a viure, i la identitat amb la terra natal són algunes de les qüestions vitals que la cantautora aborda. Malgrat que l’àlbum es va publicar el mes de gener passat, durant l’any anterior es van publicar tres singles com a mostra, com són Raíces, Denisa i Tenerte, tres temes representatius de part d’aquestes temàtiques i del que seria el so del disc en general, que comença amb una introducció que consisteix en una adaptació de la Sonata en Mi menor per a flauta travessera i contrabaix, ja que és un dels instruments que estudia des de nena. 
Va ser enregistrat en directe als estudis Medusa. Triar aquest mètode d’enregistrament, implica que la música resultant sigui viva, que hi hagi poc procés de producció més enllà de les mescles i altres processos. És una forma pràctica d’aconseguir que el disc s’escolti com si els intèrprets estiguessin representant-lo per al públic, cara a cara i sense filtres; una bona forma òptima per explicar històries mitjançant la música i de donar als músics l’espai i l’oportunitat de ser espontanis i naturals mentre interpreten. 
Finançat a través de Verkami, en resum, aquest disc presenta un trosset de la vida d’Ángela Quiralte, una cantant i compositora que ens presenta vivències de quatre anys comprimides en lletres que representen el que significa sortir de casa, de la zona de confort, volar i descobrir el món, per créixer i desenvolupar-se per tenir un futur, acompanyades per una fusió considerable d’estils musicals de diverses parts del món, que es poden aprendre, analitzar i interpretar en part gràcies a la realització de Graus com aquest, i a l’afany d’investigació per la passió per aquests gèneres i estils. 
Agraeixo molt haver format part d’aquests quatre anys teus, espero que en siguin molts més de quatre, a partir d’ara, i que tinguis el mateix gust per explicar el que sents i penses amb música.