Diari digital d'Andorra Bondia

L'opinió de...

imatge de Climent Miró

Climent Miró

Historiador

 

 

Cuelgamuros




La setmana passada el govern espanyol va oferir a tot el món un altre espectacle lamentable. Aquest cop va consistir en la conversió d’un funeral d’Estat la profanació de les restes del dictador Francisco Franco. El circ mediàtic va centrar-se en la morbosa retransmissió televisiva de part de la cerimònia d’exhumació de les despulles del general gallec a Cuelgamuros i el seu trasllat en un helicòpter de l’exèrcit fins a un cementiri situat a tocar de l’embassament del Pardo. Una opereta que suma un ridícul més d’aquesta Espanya global que viu ancorada en unes estructures mentals més pròpies del segle XVI que del XXI.

Quan la porta de la basílica es va obrir vam poder contemplar com un grup d’homes descendents de Francisco Franco duien el fèretre. Pel costat esquerre obria la comitiva Lluís Alfons de Borbó Martínez–Bordiú, besnet del dictador i que possiblement hereti de la seva mare, la televisiva Carmen, el títol de duc de Franco. Lluís Alfons de Borbó és fill d’Alfons, antic duc de Cadis, cosí germà del rei emèrit d’Espanya, Joan Carles I. Aquesta branca de la família Borbó és la primogènita del rei Alfons XIII i ostenta avui la pretensió legitimista a la corona de França. En altres paraules, Lluís Alfons, que és duc d’Anjou, en el remot supòsit que França tornés a esdevenir una monarquia, ostentaria el títol de rei de França i de Navarra i tot un reguitzell de títols senyorials que no cabrien en aquest article, com és el cas del de comte Foix i el de cosenyor d’Andorra.

Lluís Alfons, Lluís XX per als legitimistes francesos, és descendent de Lluís XIV, el Rei Sol, i com no, també dels reis de Navarra i força comtes de Foix. A part d’aquesta ascendència basconavarresa i occitana, el pretendent en té de catalana, en ser descendent directe dels nobles urgellencs Ermengarda de Taúsi Arnau de Caboet. La seva sang també és portadora de la saba dels vescomtes Arnau de Castellbò i de la seva muller, Arnaua, coneguda gràcies a l’obra teatral d’Esteve Albert, amb el nom d’Arnaldeta. Ermessenda, la filla d’aquest matrimoni, i el seu pare, van ser condemnats per la inquisició post-mortem per haver professat el catarisme. 

Si Lluís Alfons pretén ser rei de França i príncep dels andorrans convindria que deixés de costat les seves amistats amb el nacionalisme espanyol representat per Vox i que aprengués les llengües i cultures dels seus avantpassats catalans, occitans i navarresos. La cultura i manera de fer dels seus avantpassats Mateu de Castellbò i Geralda de Navailles haurien de destacar en les seves accions més que les que representa l’herència del seu besavi matern.

Esteve Albert una vegada es va adreçar en català a l’encara príncep Joan Carles i li va recordar que com a hereu dels Castellbò, aquella era també la seva llengua i cultura. Lluís Alfons faria bé de conèixer aquest passat muntanyenc, visitar un dia el Boumort i la plana de Taús, travessar el coll de Pillat i baixar fins a Cabó.

 

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic