Ibai Gómez, el nou entrenador de l’FC Andorra, té 35 anys i es va retirar del futbol amb només 33 defensant els colors del seu barri de Bilbao, Santutxu. En la seva última etapa va viure un llarg període de depressió que el va obligar a deixar-ho tot. Segons Fifpro, un 38% dels futbolistes tenen depressió. Això sí, parlar de depressió en aquest àmbit és un tema tabú, i no només perquè en la societat en general també ho és sinó perquè es veu els professionals d’aquest esport com a persones privilegiades. Va arribar un moment en què Ibai no només no jugava sinó que cada vegada es veia més lluny del seu millor estat de forma. Quan les cames no li van respondre, el caparró li va jugar una mala passada. Va caure en un profund estat de depressió que el va fer apartar del futbol per un temps. I com que econòmicament s’ho podia permetre –això ja és ben trist, però acostuma a passar més del que pensem–, ho va admetre. “En unes altres circumstàncies econòmiques segurament no hauria pogut parar, però necessitava tornar a il·lusionar-me amb tot. Soc conscient que soc un afortunat per poder parar”. L’estrès i l’exigència constants el van superar. Aquesta pressió per tornar a la primera línia del futbol professional el va portar al límit i, mica en mica, es va submergir en un bucle que el va allunyar de la seva família i amics i el va fer cada dia més esclau del futbol. Ho va superar, però es va retirar ben jove. Va tenir bons mestres a les banquetes: Joaquín Caparrós, Marcelo El Loco Bielsa, Ernesto Valverde, Mauricio Pellegrino, Pitu Abelardo, Asier Garitano o Marcelino García Toral. La seva aposta de joc és clara i també les seves peculiaritats. L’aspecte mental és un punt vital en la seva preparació. Ara a veure com s’adapta a segona.
