Diari digital d'Andorra Bondia

L'opinió de...

imatge de Marià Cerqueda

Marià Cerqueda

Badaire

 

 

Cul de món




Desconec si el lector s’ha parat mai a pensar en un lloc el qual, donades les dificultats d’accés i la llunyania en què es troba, pot incloure’s dins de la categoria de ser un cul de món. Crec que el primer cop que vaig escoltar aquesta expressió va ser en una anècdota que sovint explicava la meva mare quan regentava un restaurant. Un dia entre setmana, d’un mes no especialment turístic, uns clients es van presentar un pel tard per intentar menjar alguna cosa. En veure’ls cansats i assedegats, va complir amb el deure de tota bona amfitriona i quan va gaudir de l’oportunitat els va demanar, amb un xic de curiositat que alhora intentava ser hospitalària: “Què els ha passat, que hagin arribat a casa meva en aquestes condicions?” La resposta dels comensals va ser clara: “És que venim del cul del món”. “Em podrien dir on és, que tant els ha esgotat?”, va reblar. “Venim del Querforadat, que ho coneix?”, van replicar. I amb gran sorpresa dels clients, ma mare els va deixar anar: “Oi tant que sé on és, si en soc filla!”
Fa pocs dies, però, una altra persona es referia a aquest bonic poble de l’Alt Urgell com a un cul de món. I com no podia ser d’una altra manera, li vaig explicar l’anècdota del restaurant com volent dir, tampoc n’hi ha per a tant, si hi va néixer ma mare! Però si fem cas del que sempre explica la guia turística de la Seu, Pilar Aláez, les nostres muntanyes es caracteritzen perquè per salvar pocs quilòmetres s’acostuma a necessitar molt de temps, ja que les carreteres són estretes i amb molts revolts. No és d’estranyar que molts pobles, com ara el Querforadat, es puguin considerar remots, sempre que no hi hagis nascut, hi tinguis certa afinitat de parentiu, hi vulguis anar a festejar –si és que encara es porta fer-ho de manera presencial– o t’hi hagis comprat un habitatge per fugir de la pandèmia i de la resta de la humanitat en general.
En tot cas, tot escrivint aquestes línies, també he reflexionat quin indret es pot considerar un cul de món, i un dels que més s’hi aproxima és el que descriu el periodista polonès Wojciech Jagielski al llibre Una oració per la pluja. Un llibre molt recomanable per intentar treure una mica l’aigua clara del que passa en aquest país tan anomenat a les notícies com desconegut per la immensa majoria de nosaltres. Cap al final del llibre, el reporter narra com Bin Laden s’amagava a les muntanyes de Tora Bora, a la regió de Bandyan, ja que només s’hi podia accedir amb cavall, tot evitant que els satèl·lits detectessin qualsevol camí o carretera que hauria pogut revelar el seu amagatall.
L’article seria tot un èxit si el lector també s’hagués demanat quin és el seu particular cul de món i de ben segur que entre tots destacaríem indrets realment sorprenents. El que sí que tinc clar és que, en l’actualitat, el més gran aspirant a aquest títol hauria de complir una condició: no sortir a Google Maps. Si coneixen algun lloc així, si us plau, no ens l’expliquin.

 

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic