Cultura i estades vacacionals

“Quan em parlen de cultura, desenfundo la pistola”, deia algú que no seria precisament un referent de res que no sigui barbàrie. Però va venir al cap de servidora en llegir la crònica del meu dilecte amic Andrés sobre els futurs ocupants de la Residència Faber. Hem de confessar que recorre el cos un calfred d’estupor en trobar entre la llista d’estudis cuquis i à la page que un senyor peruà vindrà a les valls d’Andorra per enllestir una recerca sobre l’extracció de cautxú al Putumayo. Qüestió que sembla interessantíssima i útil a aquestes contrades; segurament l’investigador serà reclamat per a múltiples i diverses xerrades i trobades on compartir experiències tan properes i deixarà profunda petja en el coneixement local.
Vaja, o això, o la cosa no està ben argumentada, la comunicació no és correcta, alguna cosa ens estem perdent els que no formem part de la intelligentsia i per això ens acaba sonant a estades vacacionals amb excusa acadèmica. Recordin el –petit, per al que potser mereixia– escàndol que es va muntar amb les elevades factures de l’hotel palauenc en què s’allotjava part de la delegació enviada a alguna edició de la Biennal de Venècia. És estrany que hi hagi un gran públic desafecte de la cultura? Quina repercussió generen sobre el ciutadà, que les paga, iniciatives com aquesta? Quines sinergies acadèmiques i artístiques generen? Quin esforç es fa per explicar-les? 
Perdó la mala bava, però el ciutadanus encabronatus últimament té problemes de disfàgia, aerofàgia i afàsia: es queda sense paraules.