Cultura i identitat (II)

Per als qui vau llegir el meu primer article al Gong, retorno sobre el mateix tema, ja que és suficientment complex i l’article suficientment curt com per convertir-ho en una saga. Per als qui per casualitat hàgiu topat amb aquest article, és la segona part del que seran una sèrie de reflexions entorn del tema del títol.

La reflexió d’avui tracta els motius de la pèrdua d’identitat i els factors que poden produir una metamorfosi en la cultura d’un poble, en aquest cas el nostre. Un factor important que cal  tenir en compte és que el nostre és un país petit, en conseqüència més permeable a les influències exteriors i amb menys capacitat d’influència en altres societats. Per això, en el moment en què Andorra comença el seu procés de canvi durant el segle XX, la seva població i les seves institucions comencen a transformar-se per equiparar-se a les societats del seu entorn. Quan un poble que vivia de l’agricultura, la ramaderia i el contraban, veu la possibilitat d’assemblar-se a un país d’influència mundial que té un programa espacial es produeix un efecte de desarrelament dels elements identitaris, apareix la vergonya pel que és autòcton i una reacció de negació i anul·lació de la cultura tradicional, el que augmenta la permeabilitat de la cultura d’una societat. Els ciutadans andorrans  volien ser moderns, anar amb cotxe, veure pel·lícules, consumir productes de marca, portar roba de moda, fer vacances, etc. Per tant canvien els mitjans de comunicació que transmeten idees que condicionen el comportament de les persones, els models financers mimetitzen el model capitalista, les regulacions i legislacions es desenvolupen per crear una societat nova, en conseqüència les persones canvien i es retro-alimenta el nou model de capital cultural. Les conseqüències de tot aquest procés no tenen per què ser negatives, hi ha valors importantíssims que van anar calant en la societat andorrana, per exemple pel que fa a drets humans, el sufragi femení, l’educació obligatòria, la regularització de l’associacionisme, la llibertat d’expressió, són exemples de transformacions positives per a la societat.

De totes maneres, retorno a la idea inicial, la pèrdua d’identitat i la consegüent vergonya pel que és tradicional i pel que és nostre, fins i tot si és nou! Algú recorda les opinions de l’antic cap de govern respecte als artistes? Algú ha vist un Museu Nacional? Algú em pot dir per què recuperem les tradicions només quan són patrimoni de la humanitat? Algú sap per què la societat està tan desarrelada de la natura? I no val dir-me que cada cop hi ha més runners. Algú sap per què el ministeri d’Agricultura i Medi Ambient considera la llana xollada un residu? Sé que és difícil, però és important trobar un equilibri entre nou i vell, entre fora i dins. Com en diuen en biologia? Osmosi!, el que ha de passar per tenir una societat crítica, educada i cohesionada (que no homogènia).