Diari digital d'Andorra Bondia

L'opinió de...

imatge de Lluís Casahuga

Lluís Casahuga

Músic

 

 

Cultura i identitat (III)




En aquest tercer article, sota el mateix nom que els dos anteriors, vull tractar els models, és a dir, tot allò que serveix d’objecte d’imitació o de referència per generar una identitat.

El nostre país s’ha desenvolupat en les últimes dècades seguint un model d’estat democràtic i neocapitalista, i això ha implicat anar a cavall de la disbauxa del suposat creixement indefinit i del desenvolupament tecnològic ininterromput. La vida va passar de la subsistència al consumisme, en què es relaciona directament l’adquisició de béns amb el nivell de felicitat i en què s’ha confós la paraula preu per valor.

El model era i segueix essent insostenible, la creixent productivitat està lligada a l’explotació dels recursos de països del Tercer Món, als quals retornem aquestes matèries transformades en objectes que hem passat a considerar brossa, sobretot l’electrònica, o que són brossa a causa de l’obsolescència programada.

Per altra banda, el desenvolupament tecnològic ha estat incentivat per la cursa d’armaments i per les guerres dutes a terme en aquests països tan preuats per les seves matèries primeres. Encara que es digui que la nostra és una economia mixta, és a dir, un sistema que s’organitza entre el sector públic i el privat, la veritat és que els governs han anat disminuint la pressió sobre l’economia de mercat, sobre el sector privat, que té més llibertat, sobretot després de la crisi, per fer i desfer. Si hi afegim que els partits que governen i els mateixos estats tenen deutes amb el sector financer, podem començar a intuir que la nostra democràcia potser no és tant del poble com ens pensem (per no parlar de qui té dret a vot al país, però això és un altre tema, el model democràtic andorrà).

Curiosament, com a ciutadans escollim els bancs que ens donen els interessos més alts sense plantejar-nos quin ús en farà el banc, si inverteix directament o indirectament en empreses d’armament, o de dubtosa ètica, o en l’especulació en els mercats, com la que va provocar la darrera crisi, a causa sobretot de l’especulació immobiliària. Però en aquest model de vida també s’especula amb el menjar, un menjar de qualitat cada cop més dubtosa, tot i que de vegades avalat per exemple per l’Associació Espanyola de Pediatria, que posa el seu logo en productes per a bebès d’empreses com Nestlé, Puleva o Hero, amb un alt contingut en sucre i sal, quan l’OMS diu que no es pot donar ni sucre ni sal als infants fins als dos anys. Aliments cada cop més processats, envasats, precuinats i tòxics, per adaptar-los al ritme de vida dels consumidors, tot i que són menys nutritius i més cars, i el més greu de tot plegat és que amb la brossa alimentària del primer món es podria alimentar tres cops el món.

Per acabar, vull esmentar els models d’individu que predominen, la Diva i el Rebel, molt ben representats en els dos últims espectacles que ha comprat el Govern al circ que tots coneixem: hedonistes, narcisistes i amb molta brillantina.

Compartir via

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte