Diari digital d'Andorra Bondia

L'opinió de...

imatge de CBenet

Claude Benet

Ciutadà

 

 

Cultura i/o esport




Tinc al meu despatx un mapamundi que situa Andorra al centre del món. Si no fos perquè el mapa està fet per la companyia d’aviació Lufthansa ens podríem pensar que el mapa fou obra d’un cartògraf andorrà... si no és que sí, que som al centre del món o com a mínim ben a prop: sense anar gaire lluny, l’insigne Salvador Dalí el situà a quatre passos: “À la gare de Perpignan.” Malauradament ni som el centre del món ni hi estem, i per molt que ens hi esmercem sempre serem relativament poc coneguts. Les campanyes turístiques i les participacions en fòrums transnacionals a més de la pertinença a organismes internacionals ens donen abast, cert, tot i que per altra banda anem ràpidament perdent autenticitat, tradició i personalitat, la força d’Andorra. Llàstima.

Andorra, excepció institucional, anormalitat geogràfica i entremaliat històric, hauria hagut de ser aquella curiositat, aquell recó muntanyenc que hauria de salvaguardar allò que ja molts han perdut, i en un món cada cop més uniformitzat, preservar i assumir que és un autèntic anacronisme natural alhora envejada per tots els parcs temàtics d’Europa. No ens calia inventar res, només cuidar allò que tenim o teníem. I amb això, lluny de mi refusar la modernitat tot i malfiar-me del modernisme.

Cada cop més les franquícies comercials, les cadenes hoteleres contribueixen a passar pel sedàs de la globalització un món amb indrets intercanviables, i desencertadament... seguim la tendència. Hi havia una època, entre els anys 40 i 80, en la qual Andorra era “una altra cosa”, oferia una altra cosa, es vivia una altra cosa, s’escoltava una altra cosa. Radio Andorra i més tard Sud Radio aportaren a Andorra una personalitat, una influència, possiblement una joie de vivre que avui dia ja hem perdut. La veu d’Andorra, aquell famós i sonant “aquí Radio Andorra, emisora del Principado de Andorra”, va emmudir fa trenta-cinc anys. Queden, sortosament però tristament, mig abandonats els dos edificis emblemàtics que projectaren la veu alegre d’Andorra a través del continent europeu, d’Escandinàvia fins al nord d’Àfrica fregant fins i tot les costes del Canadà. Una veu potent, alta i clara, desmesuradament i proporcionalment gran en comparació a la petitesa del país. Difícilment un altre país tan diminut haurà tingut tant d’eco.

El temps transcorregut des que les estacions van tancar ha malmès les instal·lacions, curiosament més les del fons de vall. Un incendi misteriós s’endugué els estudis de Radio Andorra i la inclemència del temps causà danys a l’edifici emissor, que per sort es van guarint.

Paradoxalment, aquell edifici situat a dalt del pic Blanc, a tocar del cel i a dos passos del port d’Envalira, aquell més exposat als rigors dels temporals d’alta muntanya, es manté dempeus, fort i valent, desafiant la inclemència del temps, que no l’ha malmès, o ben poc, però serà el mateix Govern d’Andorra, el seu ministeri de Cultura, qui li pot propiciar l’estocada final convertint una estació radiofònica emblemàtica i un actiu turístic en un centre d’alt rendiment esportiu. Llàstima, altre cop. Em temo que quan l’esport passa davant la cultura el futur del nostre patrimoni trontolla, i en aquest cas sense cap garantia que el centre d’alt rendiment no sigui res més que “alt”.

Compartir via

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte