Cultura oberta

La riquesa intangible i incommensurable que constitueix el conjunt de la cultura, la qua-litat intrínseca de bé essencial, la capacitat que posseeix de fer-nos emocionar, reflexionar, reaccionar… tan apreciada teòricament com menystinguda a la pràctica, necessita en el context actual més que mai un impuls addicional per tal que no esdevingui un desert de pobresa endèmica irreparable poblat de vocacions, afeccions i dedicacions frustrades.
Cal cercar estratègies per afrontar restriccions més o menys afinades, disminucions dràstiques d’oportunitats, càlculs de rendibilitat fets amb criteris economicistes i aversions, reticències i inèrcies d’una part important de la població, sumida en un sedentarisme poc productiu, un aïllament involuntari, una tendència al consum fàcil i/o un naufragi en oceans de superficialitat comunicativa i lleure viscut com un mer entreteniment gratificant.
Als riscos sanitaris de la pandèmia, absolutament prioritaris, s’hi suma, entre d’altres, el perill menys evident de col·lapse social. La deshumanització ens assetja si bandegem inquietuds individuals, deures universals i drets col·lectius de primer ordre com ara l’accés a la creativitat lliure, el respecte a la diversitat plural i el gaudi i el coneixement de les expressions artístiques. Per això, qualsevol iniciativa compromesa amb la sensibilitat, sigui treball de camp (vegeu les conclusions de l’estudi del músic Toni Gibert a propòsit del panorama cultural andorrà), anàlisi, proposta o realització s’agraeix doblement. 
A l’entorn del tema, recomano tres articles que Carme Soler, Júlia Fernández i Oliver Vergés han publicat recentment al diari BonDia. La historiadora de l’art, a Art 2020: Andorra, tot lamentant mancances educatives i mediàtiques i congratulant-se del reconeixement arran del confinament, insisteix a reivindicar el suport a la creació contemporània. La cap de la Biblioteca Nacional (Patrimoni bibliogràfic i turisme cultural) defensa l’atractiu d’accions que contextualitzen obres en l’entorn immediat: les rutes literàries. I el doctor en Història, a El talent creatiu de casa nostra, parla del cicle en curs La cultura no s’atura (n’és un dels coordinadors, conjuntament amb Hèctor Mas, Xavier Pérez, l’esmentada Carme Soler i Oriol Vilella).
Subscric les seves paraules sobre el projecte de dinamització d’un sector en situació crítica, una aposta decidida per artistes plàstics, creadors audiovisuals, escriptors, investigadors, intèrprets, tècnics, productors, editors, llibreters i exhibidors d’aquí. S’està duent a terme gràcies al ministeri de Cultura, que compta amb la col·laboració inestimable de sis comuns, l’afany dels protagonistes (autors, actors i públic) i la implicació dels treballadors que materialitzen els esdeveniments. Desitjo que aquest exemple de cultura oberta, mostrada amb humilitat però sense complexos, obtingui l’èxit que mereixem tots plegats i sigui un model de continuïtat.