#culturassegurada

Des del món de la cultura, i contra les mesures en molts casos desproporcionades (sobretot en comparació amb altres sectors) s’ha estès per les xarxes socials, i com a petit crit de guerra, l’etiqueta #culturasegura, i molt més recent, #AlertaVermella. Una referència sobre com de controlades, assegurades i previngudes tenim les nostres platees, auditoris i museus. Almenys de moment som un sector segur. Res que estigui descobrint jo ara.
Però seguint amb el que volia explicar, i sortint del que és purament sanitari, volia fer servir també aquesta etiqueta per parlar de la cultura segura i assegurada que tenim. Parlo de les generacions que venen.
A principis de setembre s’estrenava i debutava sobre les taules la primera promoció de la Jove Companyia Nacional d’Andorra. Projecte que neix amb la voluntat d’alçar un pont al món professional per als joves que estan estudiant o acabant els seus estudis en els diferents camps de les arts escèniques, entre els 16 i els 21 anys, però també amb la premissa d’intentar omplir els patis de butaques de nou públic, de joves que s’interessin per les temàtiques, les històries, els personatges i que generin nous corrents d’interès. Joves capaços de generar un flux constant d’interès per la cultura.
L’estrena de la primera fornada de La Tercera Onada ens deixa un somriure de futur, no només pel bon fer dels joves actors i actrius, que són la part més visible i que apunten les maneres d’una generació que portarà el teatre, la interpretació i la vida teatral al nivell que es proposin, sinó pel grup d’artistes, menys visible, que forma part de la Jove Companyia: els dissenyadors de vestuari, escenografia, il·luminació, audiovisuals, posada en escena i totes les constants que no es veuen i són imprescindibles per al fet teatral. Tot i que ara la guia de la direcció artística és forta (justa i necessària), en un futur, aquests animals escènics formaran part d’un entramat difícil de trobar al país: artistes i dissenyadors escènics. Una generació futura, aquesta primera, que ha demostrat els últims gairebé tres mesos un compromís i unes ganes que ens fan revitalitzar totes les esperances en un temps en el qual vivim la cultura al dia, i que fins i tot amb la por a les cancel·lacions, a les suspensions dels actes culturals, en un temps en el qual sembla que la cultura és prescindible, han posat tot el que podien de la seva part perquè els assajos i les tres funcions que s’han fet a Les Fontetes no correguessin cap risc, aconseguint a més omplir la platea.
Ara els toca seguir assegurant la cultura amb més accions, amb més funcions i amb més recorregut, no només en el seu treball dins de la companyia, sinó amb la resta de factors i actors culturals de país, perquè ja vegin en ells uns companys, novells, joves, però companys, que volen aprendre de tothom i ser esponges d’aquells que ja tenen un recorregut, sense la maldat ni la malícia que de vegades ens porta la nostra pròpia experiència. La cultura està segura, perquè no només tenim els joves interessats en les festes, les sortides nocturnes, l’oci, sinó que hem descobert que el públic jove també vol anar al teatre, a sentir les històries que els són properes, a veure altres joves viure aquestes experiències en què es poden veure reflectits directament perquè són ells, a incomodar el pati de butaques i respirar (amb mascareta, això sí) una cosa tan inexplicable com és el sentiment que traspassa l’escenari.
“Lo mío”, com deia aquell, és el teatre i les arts escèniques, per això aquest alè d’esperança en la cultura segura i assegurada se centra en aquests joves... Però evidentment ja tenim al país altres entitats, grups i apostes que des dels seus àmbits són miralls i exemples per seguir que també ens fan il·lusionar amb les generacions que vindran.