Diari digital d'Andorra Bondia

L'opinió de...

imatge de TDiaztorrent

Txema Díaz-Torrent

Escriptor

 

 

‘Curriculum vitae’




Fa anys vaig veure a la tele una senyora hindú que viatjava per tot el món repartint abraçades, i se li muntaven unes cues de ca l’ample. Quina pena, em va semblar en el seu moment, que hi hagués qui necessités aquesta bona dona per suplir les seves mancances afectives. I vaig comentar la notícia amb la tia Mercè, que veient-hi una oportunitat d’or va obrir una fran-quícia. Agafant-li dos tiquets feia promoció i et regalava uns besitos de tieta amorosa.

A mi mai no se m’acudiria posar-me en res per l’estil, potser també perquè al llarg de la vida m’he guanyat les garrofes en feines d’allò més insòlites. La primera, dècades enrere, consistia a llogar els meus esforços fent cua en alguns concerts. A un dels Rolling Stones vaig tirar-me tres dies a sol i serena: serveis socials i la guàrdia urbana van voler dur-me a un alberg de transeünts, però els beneficis em permetrien finançar-me un curset de provador de joguines sexuals. Que consti en acta que l’experiència estava molt ben pagada i va ser tan plaent com fugaç: passades unes jornades de dura entrega, per culpa d’un “accident” amb el prototip d’un puny de fistfucking la meva meteòrica carrera quedaria truncada de forma transitòria –fins que va tenir lloc un altre infortuni amb una boca succionadora de darrera generació, que va tornar-se boja, i els plans de futur en aquell camp van anar-se’n a prendre pel forat de fer proves. Enfonsat, vaig veure’m forçat a pagar factures tastant diferents menjars: el període daurat l’experimentaria al llarg de la temporada invertida a la indústria gelatera, seguida per uns mesos infaustes en què aconseguiria cobrir les meves necessitats bàsiques en el sector dels aliments per a gossos. Al començament, no ho negaré, l’estómac i l’autoestima van patir el que no està escrit, encara que setmanes després el meu pelatge corporal va guanyar en robustesa i brillantor, i era l’enveja del departament perquè havia desenvolupat un sentit de l’olfacte privilegiat. Malauradament, les circumstàncies em forçarien a deixar-ho córrer: vaig aficionar-me a pixar a les cantonades i portals de les cases i els municipals no em deixaven viure.

En època més recent van tocar les dues ocupacions anteriors a l’actual. Primer, a una fàbrica de desodorants, on testava els productes i –això era la part més divertida– un altre m’ensumava l’aleró. I, finalment, empenyent el personal al metro de Tòquio. El manual només requeria fer-ho amb fortalesa i cura a la vegada, però jo, que soc generós de mena, afegia com a plus algun capó o puntada a l’entrecuix, segons el dia. Van nomenar-me empleat del mes, i quan vaig plegar l’empresa va obsequiar-me amb un joc de te de porcellana, una catana i uns shurikiens.

 

 

Compartir via

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte