“D’aquí o de fora?” era la pregunta que algú, i lamentablement segur que més d’un, es va plantejar en conèixer la notícia que algú havia atonyinat un altre mostrant una barra de ferro. L’agressor, “d’aquí o de fora”? I la víctima?
I jo em pregunto: què més dona d’on siguin l’un i l’altre? No són prou greus els fets? Serien més o menys greus si l’un o l’altre, o els dos, fossin d’aquí o de fora?
Preguntes com aquesta estan a la base del populisme que tant mal fa arreu. Tant mal va fer fa més d’una vuitantena d’anys i, llastimosament, tant mal està fent avui. Mirin si no el que ha passat a Torre Pacheco.
“És que venen de fora a prendre’ns la feina i les dones”. Són afirmacions fal·laces, i d’aquí a assegurar que els nouvinguts es mengen els gossos és un pas. Si no, reescolteu la campanya que va fer l’actual president dels Estats Units. I aprofito, les dones aniran amb qui voldran, no són propietat ni d’uns ni dels altres.
Deia l’altre dia la meva companya de redacció en aquest mateix espai que aquestes disputes, i la violència que desperten els enfrontaments atiats per frases com aquestes, no estan tan lluny de casa nostra. Algú malintencionadament ja s’ha encarregat de sembrar la llavor: “Andorra expulsa immigrants i del problema ens n’hem de fer càrrec els de la Seu”.
Estic farta de sentir afirmacions buides de veritat: “els immigrants són delinqüents”, “tots els homes són iguals”, “els homes han perdut la masculinitat”, “la bretxa salarial no existeix”... Us animo a identificar d’altres missatges fal·laços i completar la llista.
