Una de les meves darreres opinions va generar força polèmica, o com a mínim més d’un es va sentir interpel·lat i va deixar un comentari a la web. En aquella columna defensava que és igual que sigui d’aquí o de fora, que la violència és greu vingui de qui vingui i es dirigeixi a qui es dirigeixi, i que ens hem d’allunyar de postulats populistes que engresquen aquests enfrontaments.
Sembla que alguns no ho van acabar d’entendre. Un em demanava preguntar als de Torre-Pacheco què els semblava la meva opinió. Bé, el poble d’on soc originària també té molta immigració, i he estudiat amb fills d’aquesta, que són tant del poble com jo, i això és també el que ha passat a Torre-Pacheco, que s’ha atacat els veïns del poble descendents d’aquests primers immigrants, que avui són tan espanyols com els altres. Però deixem Torre-Pacheco. Un altre em preguntava si la meva opinió seria la mateixa si hagués estat el meu avi qui hagués sortit atonyinat, ja que a l’article també feia referència a l’atac propinat per un jove, esgrimint una barra de ferro, a un padrí a les festes de Canillo. Doncs sí, la meva opinió continuaria sent, i potser encara amb més raó, que la violència s’ha d’erradicar vingui d’on vingui i vagi a on vagi, i que tan dolenta és si l’exerceix algú d’aquí com algú de fora, i que en aquest cas era algú d’aquí.
Insisteixo, de bons i de dolents n’hi ha a tot arreu i de tots els colors, i bona prova d’això és que a la presó es calquen les proporcions de nacionals que hi ha a la societat, i també n’hi ha nombrosos amb passaport andorrà. Perquè la realitat és tossuda, i els números també, pesin a qui li pesin.
