L’organització Tax Justice Network ha fet públic aquesta darrera setmana el seu últim informe en què analitza l’impacte que ha tingut l’enginyeria financera que porten a terme les grans corporacions sobre les hisendes dels diferents països entre els anys 2016 i 2021, un estudi que al marge de les xifres globals analitza específicament l’impacte que han provocat les grans multinacionals nord-americanes, que òbviament es beneficien també d’aquestes pràctiques del tot legals si bé poc ètiques, als diferents estats.
Només a tall d’exemple i fixant-nos en les principals economies del nostre entorn, es pot observar que Espanya ha deixat d’ingressar per l’impost de societats fins a 30.000 milions d’euros en aquest període, una xifra que encara es podria considerar baixa si es compara amb els 50.763 milions que no han ingressat a les arques públiques luxemburgueses, els 109.873 milions que ha deixat de recaptar la hisenda alemanya i els 116.813 milions que ha perdut França, l’economia europea més castigada.
Xifres com aquestes justifiquen els esforços que, ja sigui via OCDE o fins i tot també més recentment a través de la negociació d’un conveni marc de Nacions Unides sobre cooperació fiscal internacional, s’estan fent, amb més o menys encert, des de fa anys per mirar d’acotar unes pràctiques totalment legals però clarament lesives.
I mentre fora les nostres fronteres continuen buscant la manera de garantir que les grans companyies, amb tota la ingenyeria fiscal que vulguin, acabin tributant un mínim d’un 15% sobre els beneficis, a casa nostra, on per ara ens conformem amb que les empreses paguin un 3% dels beneficis que generin, tenim dificultats per saber què passa amb prop de 4.000 empreses que des de la posada en marxa de l’IS no han complert amb la seva obligació de presentar l’impost de societats en dos anys.
