El grup demòcrata ha presentat el nou marc legislatiu que ha de regir les relacions laborals d’Andorra. En un comunicat, els demòcrates valoraven que “els canvis introduïts impulsen un marc de garanties més gran i equilibrat pel que fa als drets i deures de les parts implicades”. És certa, aquesta afirmació? Si s’analitza el nou Codi de relacions laborals que proposen, veurem com s’abarateix l’acomiadament, es rebaixen les indemnitzacions en cas d’acomiadament improcedent i baixa el termini de preavís per acomiadament. Però això no és tot. Actualment el període de prova a la feina s’ha de pactar per escrit entre les parts i no pot ser superior a un mes, i l’esborrany de DA elimina l’obligació que sigui pactat i n’allarga la durada màxima a dos mesos. Seguim. En els contractes de durada determinada, la llei vigent prohibeix la successió de més de dos contractes i, en canvi, els demòcrates permetran que se’n facin fins a tres d’aquestes característiques. Els contractes de curta durada, DA pretén que passin de 15 a 30 dies i també volen allargar la prescripció de les sancions només per als empleats. Cal dir res més? Això és un marc de garanties equilibrat entre les parts implicades? Si DA vol fer una legislació laboral que afavoreixi els interessos de la patronal, que ho digui sense por. Si volen transformar el Codi de relacions laborals en un codi d’imposicions patronals, que ho reconeguin. És una opció política. El que és demencial és que tinguin els nassos de presumir d’una proposta legislativa que qualifiquen de moderna quan és un clar retrocés per als drets dels treballadors.
