D’accés a la informació, govern obert i participació

Diferents mitjans de comunicació s’han fet ressò de les accions prioritàries del nou govern de coalició DA, LA i CC, i d’entre aquestes tretze s’ha anunciat que els pròxims dies s’entrarà a tràmit parlamentari la llei de transparència d’accés a la informació i que es crearà una secretaria d’Estat de participació ciutadana. D’entrada ens n’hem de felicitar perquè som, el PS, uns ferms defensors d’aquestes accions absolutament necessàries.

Des del PS entenem que una llei d’accés a la informació pública i de la transparència ha d’introduir els instruments per a una transformació profunda en l’organització de les administracions i la seva relació amb les persones. La finalitat d’una llei d’accés a la informació és establir un sistema de relació entre la ciutadania i l’Administració pública per fonamentar el coneixement de l’activitat pública, la incentivació de la participació ciutadana, la millora de la qualitat de la informació pública i de la gestió administrativa i la garantia del retiment de comptes i de la responsabilitat en la gestió pública.

De la proposta del govern de coalició no sabem, de moment, si es tracta d’un text nou o si s’aprofita la proposició de llei que es va treballar en comissió la passada legislatura i/o la d’una altra que no va arribar a entrar a tràmit parlamentari. Esperem que es tracti d’un nou text perquè reculli els continguts imprescindibles en una llei de transparència i accés a la informació. És a dir, si es vol que la norma sigui efectiva i no només una declaració d’intencions, haurà de contenir, com a mínim, el següent: establir el principi de lliure accés a la documentació; vincular explícitament informació pública a document públic; incidir en aspectes com la gestió documental, imprescindible en qualsevol política sobre govern obert; establir les obligacions en matèria activa (informació que s’ha de difondre obligatòriament per la seva especial rellevància a través dels portals de la transparència); regular el procediment d’accés a la informació per part del ciutadà (aspecte substancial d’una norma de transparència); definir els terminis per fer accessible una informació; i marcar les sancions en cas d’incompliment de les obligacions de transparència.

L’establiment de límits a l’accés, d’acord amb la normativa internacional, ha de ser proporcional a la finalitat o interès que pretengui protegir. Per això les exempcions d’accés han de ser motivades i fonamentades en raons sempre objectives, amb la finalitat de protegir interessos legítims tant públics com privats. I en aquest sentit, la norma ha de crear un òrgan independent i professionalitzat que s’ha d’encarregar de resoldre els conflictes i configurar al mateix temps una doctrina sobre l’aplicació dels límits que poden excloure o restringir el dret d’accés. Els membres d’aquest òrgan han de ser experts en la matèria i elegits entre juristes especialistes en dret públic i tècnics en matèria d’arxius i gestió documental.

I per últim, una llei que ha d’anar acompanyada no només de la memòria econòmica, sinó de la provisió dels recursos econòmics, humans i tecnològics suficients per configurar un sistema, a través de mitjans electrònics, de relacions entre les administracions i la ciutadania més interactiu i participatiu. Com també dels recursos per dotar cada administració dels sistemes de gestió documental que són els que garanteixen l’autenticitat i integritat dels continguts objecte d’informació i poder emprar un marc d’inter-operabilitat per bolcar-hi directament la informació provinent dels documents públics electrònics i evitar una inacabable i costosíssima tasca de reelaboració de la informació. Esperem doncs trobar i treballar tots aquests continguts en aquesta proposta de norma de transparència i d’accés a la informació