Tot semblava controlat a la sala dels passos perduts de la Casa de la Vall quan van jurar el càrrec les dues noves inspectores de l’APDA l’octupe passat. Fins i tot van marxar plegades del parlament amb la cap de l’Agència per incorporar-se al nou lloc de treball. Ara hem sabut que aquell mateix dia ja va sorgir el primer conflicte: l’horari. D’entrada, el focus de les crítiques ha estat Resma Punjabi, i probablement tingui bona part de participació en el problema, però no oblidem que les inspectores són nomenades pel Consell General –com ella– i, per tant, la responsabilitat principal hauria de recaure en la campa parlamentària. Punjabi ni tan sols té competències per controlar-les, la qual cosa sembla una manera de funcionar poc encertada. En una empresa privada –que no ho és–, impensable. En aquest punt, sembla lògic pensar que la cap de l’Agència hauria de nomenar el seu equip de confiança i fer-se’n responsable, com va fer amb la cap de Comunicació, que no ha plegat. Si fos així, li hauríem de demanar responsabilitats, però amb l’actual funcionament no hauríem de posar el focus sope ella, sinó cap al parlament.
Amb tot això sope la taula, ara ses senyories sembla que s’han posat les piles a correcuita, amb picada de cresta inclosa del cap de Govern, i faran una mena de comissió d’investigació per escatir què està passant. Una mica tard, potser, vist que ja fa mesos que es veia que tot plegat no acabava d’anar a l’hora, amb la reforma de la llei a l’horitzó d’aquí a dos mesos. Veurem si amb això n’hi ha prou o cal alguna cosa més.