Després que l’Ajuntament de la Seu d’Urgell acordés per unanimitat retirar la Medalla d’Or de la ciutat al dictador Francisco Franco vaig sentir alguna veu (no gaire llunyana a aquestes pàgines i molt estimada, tot sigui dit) que assenyalava la innecessitat de la mesura. Lamento contradir-la, però potser aquesta decisió del consistori de la capital alturgellenca és una de les més importants que ha pres. Perquè aquí no s’està parlant d’un simple tros de metall. S’està parlant de memòria històrica, s’està parlant de dignitat i, en definitiva, de democràcia. Reflexionem-hi bé. ¿Veurien normal que les institucions vigents avui haguessin ofert un premi en el passat al cabdill d’un règim construït sobre el terror i que va tallar de soca-rel les aspiracions de pau i llibertat d’un poble? Un règim (aquell que es va fer amb les terres del sud a finals dels anys trenta) que és la negació de l’actual. Un és excloent de l’altre. No hi ha convivència possible. No és un fet banal, doncs, la retirada de medalles concedides en altres èpoques a capitostos feixistes, de monuments propagandístics, de carrers dedicats a homes sanguinaris. Mesures que, més enllà de la seva simbologia, creen la cultura de la convivència, la diversitat i l’alegria. I desterren passats obscurs, asfixiants, violents i arbitraris que van eliminar, i bé ho sabem la gent d’aquestes contrades, els qualificatius abans esmentats. De tot això se’n diu democràcia. Tota la resta és voler mirar a una altra banda i, diguem-ho clar, irresponsabilitat.