Avui tocava parlar de l’Art al Roc, l’estupenda sala d’exposicions que el Govern s’ha tret de la màniga a l’antic CIAM d’Escaldes —és clar que pagant, sant Pere canta— i que la molt saludable polèmica a compte de la Biennal de Venècia ha deixat en un discret i injust segon pla. També tocava parlar dels frescos de Santa Coloma —que molt probablement avui se’n van, ara sí, cap a Aixovall— i de tots aquests que no s’han molestat a anar-los a veure ni una sola vegada, mentre eren a bombers, i ara se’n fan creus que marxin. Però la impostura obliga. La impostura de Darín, Sbaraglia, el crític Figueras i les productores de Nieve negra, la cosa aquesta que es veu que han estat rodant per aquí dalt les últimes setmanes. Inclosa Independent Club, sí, la productora d’Edu Ruano, a qui —per cert— fa cinc anys Andorra Turisme va concedir una subvenció de 50.000 euros per rodar una pel·lícula de la II Guerra Mundial —passadors i tota la pesca— i mai més no se n’ha sabut res: ¿la va arribar a cobrar? Si és així, ¿què se n’ha fet, d’aquells 50.000 euros? En fi, la impostura de convocar un acte de títol pretensiós, grandiloqüent i buit: Com les produccions cinematogràfiques internacionals contribueixen a una profitosa fusió de cultures. Perdonin, però de fusió, ben poca: ha sigut el rodatge més secret, opac i clandestí de què es tingui memòria, amb l’única i demagògica concessió de treure a passejar les estrelles l’últim matí perquè no sigui dit. Ni els japonesos de Megami no houfuku, ¿recorden?, es van comportar amb tanta insolència. Que espero, en fi, que ni un cèntim de diner públic hagi anat a parar a uns paios a qui no hem vist el pèl en tres setmanes. I que algú ens digui què se n’ha fet, d’aquells 50.000 euros d’Andorra Turisme.
