Diari digital d'Andorra Bondia

L'opinió de...

imatge de Oliver Vergés

Oliver Vergés

Doctor en Història

 

 

De 21-D a 21-D: un any perdut




Políticament parlant, el darrer any ha estat un any perdut a Catalunya. Des de la victòria independentista a les eleccions del 21-D del 2017, uns comicis convocats il·legítimament per l’aleshores president Mariano Rajoy, fins al present 21 de desembre no s’ha avançat gens. I no em refereixo únicament amb relació a la implementació de la república de la qual tant parlen, em refereixo també a qüestions de la realitat diària i quotidiana dels ciutadans.

En bona mesura, aquesta situació es deu a l’excepcionalitat del moment: és difícil progressar en democràcia quan el parlament que ha de legislar té part dels seus diputats a la presó o a l’exili. Però més enllà d’aquest fet, els qui han pres el relleu a Puigdemont i Junqueras no semblen capacitats per gestionar el present, immersos en un conflicte de realitats. Mentre una part considerable de la societat empeny cap a la república, aquesta opció segueix sense ser la clarament majoritària, i per tant sembla no deixar marge a la unilateralitat. Al mateix temps, els exiliats i els presos, els hereus de la legitimitat del 27-S i de l’1-O, segueixen vies diferenciades i sovint contradictòries, en part per qüestions partidistes, en part per intentar sortir tan indemnes com puguin del procés judicial. Enmig de tot això, el govern català i els diputats a Madrid llancen missatges totalment contradictoris amb la seva actuació, parlant alhora de construir ponts i d’ultimàtums; d’implantar repúbliques i d’acatar el Tribunal Constitucional; demanant a la gent que empenyi i fustigant-los a cops de porra acusant els mobilitzats de violents.

Però en la partida actual, l’altre jugador tampoc ha mogut fitxa. És evident que hi ha una aposta clara per la independència a Catalunya, i el referèndum de l’1-O va ser una demostració que aquesta aposta és ferma i que no desapareix a base de xarop d’estopa. Si Madrid vol que una part important del sector independentista renunciï a la seva voluntat de sobirania, difícilment ho aconseguirà canviant el nom d’aeroports, condemnant el judici al president Companys o desenterrant un dictador que va deixar una herència ben viva a l’Espanya d’avui. Calen propostes, i aquestes no arriben; i sembla clar que la reforma constitucional no serà cap solució si no dona resposta a les necessitats presents, i la condemna segura dels presos polítics i el seu empresonament durant els pròxims anys –serà així a menys que s’obrin les presons–, enfosqueixen encara més l’escenari.

De Madrid, ja no en podem esperar res, si algun dia algú en va esperar alguna cosa. Però de la Generalitat i de la majoria independentista parlamentària alguns encara n’esperem quelcom que no arriba. Després d’un any perdut, Torra i companyia s’hauran de decidir: hauran de prendre un camí si no volen seguir en aquest atzucac. O emprenen el camí del diàleg per solucionar l’statu quo actual, trencant amb part dels presos i exiliats, amb les conseqüències que això pot tenir; o opten per la implementació de la república sabent que gairebé un cinquanta per cent de Catalunya –la part més mobilitzada–, la vol, malgrat que gairebé un altre cinquanta per cent no pensa de la mateixa manera.

Em temo, però, que finalment s’optarà per la tercera via, la de seguir amb el processisme, convocant eleccions quan no aconsegueixin aprovar els pressupostos, debatent llarg temps per elegir nou president i mantenint un discurs ambivalent (o contradictori) de dialogar amb un sord mentre s’anima la gent a empènyer cap a un camí que ells no estan disposats a seguir. I tot això mentre esperen que a Madrid passi alguna cosa que no passarà.

Entre tant retir espiritual, tant dejuni i tants llaços grocs alguns han oblidat que la política és en part l’art de construir consensos, i que el que cal realment és un consens a favor de la independència si realment això és el que es vol aconseguir. Perquè jo també crec que un bon exemple és la via eslovena, la que el 23 de desembre del 1990 va aconseguir un suport del 95% a favor de la independència amb un 93% de participació.

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic