Què ha passat de rebre Gerard Piqué com a la pel·lícula Bienvenido Mr. Marshall a, en cinc anys, embolicar tant la troca? Tot plegat només ho saben els protagonistes d’una història on hi ha implicat el club esportiu més històric del país i que les ha vist ja de tots els colors. Pepe Isbert encarnava el batlle de Guadalix de la Sierra en la pel·lícula de Luis García Berlanga. Des del balcó, davant dels seus ciutadans, mentre passaven per allà els nord-americans, va dir: “Arreglar el poble costa diners, però de la caixa municipal no n’ha sortit ni un sol cèntim perquè, ho sabeu de sobres, mai ha tingut un cèntim i sempre ha estat buida”. La banda sonora deia: “Us saludem amb alegria. Visca el tronío i visca un poble amb poderío”. El jugador del Barça en aquella època va arribar amb honors d’estrella. No era el propietari d’una empresa catalana desconegut. Tot el contrari. Era un dels millors centrals d’Europa i campió de tot. Per aquells moments, parella de Shakira. Va netejar el deute. Va salvar el club i va posar calerons com mai ningú ha fet els últims anys. Cap a tercera. Piqué i els seus socis van tornar a fer ús del poder dels diners i es van saltar aquesta categoria. La base cap a Manresa. Només tenen un segon equip i aquest primer equip professional. Afronten ja el seu segon any a segona. Tot ha anat més ràpid del compte i ara es troben que un conveni es caduca. Seran desnonats i Piqué va enviar un missatge amenaçador per X al Govern. Per què s’ha deteriorat tant aquesta relació? No hi ha espai per a un altre projecte ambiciós a nivell esportiu? Hi haurà solució? Fa la sensació que falta temps després de cinc anys de relació. Mala gestió de tots els implicats.
