Al cap de Govern, Xavier Espot, li han plogut aquests últims dies les crítiques, a dreta i esquerra, per les manifestacions que va fer amb relació als candidats a les eleccions comunals. I és que se li va ocórrer dir el que és, sens dubte, una veritat com un temple: que sembla que no tots els integrants de les llistes tinguin la preparació suficient per desenvolupar les tasques que hauran d’assumir si surten elegits. Com es pot comprovar fàcilment, aquesta és una veritat àmpliament acceptada i amb la qual coincideix qualsevol ciutadà que et puguis trobar pel carrer. Evidentment, a les llistes hi ha de tot, des de gent molt preparada fins a d’altres que, per dir-ho finament, no ho estan tant, però això no ha d’amagar que algunes candidatures s’hagin elaborat amb focs d’artifici. Una vegada més, però, sembla que només es pot dir allò que és políticament correcte i que doni més rèdit polític en lloc d’opinar expressant-se lliurement. Per mi, que un polític sigui sincer i digui el que realment pensa és un plus perquè s’hi pugui confiar, mentre que aquells que actuen per tacticisme i només diuen el que més els convé per obtenir vots, haurien de ser penalitzats. Evidentment, tothom és ben lliure de presentar-se com a candidat a unes eleccions, com també ho són els electors de decidir amb el seu vot qui volen que governi la seva parròquia. Només faltaria! Això no vol dir, però, que formar part d’una llista et converteixi automàticament en algú amb unes capacitats que no has demostrat mai. Només cal recordar que, com ja hem vist en altres eleccions, a algú que gosava fins i tot presentar-se com a número u gairebé ni tan sols el van acabar votant els seus familiars.
