...de com l’Atlàntic influeix en 468 km2 (I)

Per a l’avaluació a llarg termini del canvi climàtic es defineix un període fix de 30 anys, des del 1961 fins al 1990 com a període de referència, però també per copsar la variabilitat del clima per causes naturals. L’Organització Meteorològica Mundial defineix els diversos períodes de 30 anys com a normal climàtica, pel fet que quan es va definir sols existien sèries completes de tres dècades, i així s’ha continuat. La propera normal climàtica es coneixerà a finals d’aquest any i comprèn el període del 1991 al 2020. Però atès que la temperatura i la precipitació de la normal climàtica és una mitjana, poc que ens equivocarem si ho calculem ara al final de l’actual normal climàtica. Això és viable perquè les dades són públiques i consultables a l’entorn web del ministeri titular del Medi Ambient.
Disposem de dades representatives de la temperatura i precipitació del país però incompletes. Suposo que les dificultats a l’inici d’efectuar les modelitzacions climàtiques a Andorra devien ser un pèl traumàtiques, ja que va caldre fer una tasca de reparació –ups perdó, de reconstrucció– dels models entre el 2013 i el 2015, fet que permet disposar de dades fiables des del 1970. Però, per quin motiu no es va allargar fins al 1961 i disposar així de la norma climàtica completa (1961-1990) o inclús la norma anterior al 1960? De fet, es disposa de les dades per fer-ho. En tot cas jo no ho he trobat. Cal tenir en compte que el ritme al qual s’han d’assolir els objectius de la Litecc (Llei d’impuls i transició energètica i del canvi climàtic) també depèn del ritme al qual ens allunyem de la norma climàtica de referència.
En tot cas, amb el que es disposa es poden extreure ja unes primeres conclusions. S’observen dos cicles que coincideixen a grans trets amb les normes climàtiques. Entre el 1971 i el 1990 la temperatura mitjana anual augmenta 0,7ºC i la pluviometria disminueix 172 litres/m2 (o simplement 172 mm). Això climàticament equival a canviar de parròquia, és a dir, com si la Massana tingués el clima d’Escaldes i al seu temps Escaldes el de Sant Julià de Lòria del 1971.
Per sort aquesta tendència es va trencar al final del període normatiu de 30 anys marcat per l’OMM, i entre el 1990 i el 2000 s’entra en un període revolucionari. Com si de la caiguda del mur de Berlín es tractés, les variacions en la precipitació passen del simple al doble (631 mm el 1991 i 1.400 mm el 1996), i per la temperatura mitjana tres quarts del mateix (7,5ºC el 1994 i 5,1ºC el 1999) assolint un valor anual anòmalament baix de 3,7ºC el 2010.
Quant a la precipitació aquesta important variabilitat climàtica sembla que toca fons el 2007 (567 mm de pluja), tot i que es desconeix què passa entre el 2001 i el 2006, on hi ha un inexplicable forat d’informació a la plana web del ministeri. És important omplir els forats d’informació sense que això comporti una despesa a l’erari públic, doncs quantificar com ens afecta el canvi climàtic serà vital per als camins que s’hagin d’emprendre com a país.
Si descartem el buit de dades resulta que des del 2006 estem dins d’un cicle on l’increment mitjà anual de la precipitació és de 40 mm per any i de 0,4ºC cada 10 anys. Podem dir que gaudim de temporades de neu força excepcionals respecte a les viscudes a finals de l’anterior normal climàtica (1985-90), moment de la nacionalització de les pistes privades d’Arinsal. Però la pregunta és, fins quan? Perquè coincidim tots que si hi ha previsió d’abundància d’aigua i neu tot rutlla, fet que aparentment afavoreix la privatització de les muntanyes, oi? Doncs bé, sembla que algú ja ha trobat que al bell mig de l’Atlàntic Nord hi ha la resposta per a aquesta previsió.