...de com l’Atlàntic influeix en 468 km2 (i II)

És conegut que l’anticicló de les Açores abraça en certs moments de l’any la Península Ibèrica, propiciant un temps meteorològic estable. Aquesta estabilitat depèn en gran mesura de com estigui d’inflat aquest globus atmosfèric, i el control instrumental d’aquest fenomen es diu índex NAO (Nord Atlantic Oscillation). Aquest índex correspon a la diferència de pressions baromètriques entre Islàndia (Reykjavík) i la Península Ibèrica (Lisboa o Gibraltar) o les illes Açores. Aquest índex pot ser positiu o bé negatiu durant un període continuat d’anys. Quan és negatiu les llevantades del Mediterrani ens afecten més. Quan és positiu el contrast de temperatura estiu-hivern és menor i les nevades més copioses. Doncs bé, existeix cert mimetisme entre el comportament de la precipitació i les variacions de temperatura a Andorra amb la situació general de l’anticicló de les Açores. De nou el nostre petit país depèn del que passi fora d’ell, i sols som sobirans per decidir què fer amb el que està per venir, però no podem canviar els esdeveniments.

Però deixeu-me respondre a la pregunta del dia anterior sobre quan podria tornar un període de sequera o de baixa pluviometria. En el pitjor dels escenaris es pot estimar que aquest període podria iniciar-se d’aquí a 5 anys, i essent optimista, el 2030. En sintonia amb Mr. Fourier, les cartes estan marcades per a aquell qui les sap llegir. I la pregunta és quasi immediata: sempre hi haurà prou recursos hídrics a disposició? Cal recordar que al darrer període de sequera important érem uns 55.000 habitants (1990); el 2002, uns 67.000; i actualment (2018) som uns 75.000 habitants, i a aquest ritme, el 2030 serem 85.000. A això cal afegir que la major part de la població es concentra a les parròquies baixes, que viu i/o treballa en una superfície equivalent inferior al 2% del país. Si entre el 2025 i els 2030 l’índex NAO canvia pot reproduir-se una situació hidrològica de mínims (precipitació mitjana ≈ 600 mm), aquest cop agreujada per l’augment de la població en 10.000 habitants més.

Perdoneu, però disposem d’aquests cinc o deu anys per actuar (més infraestructures?, més eficiència?, canvi de paradigma econòmic?) Amb una tresoreria malmesa per la pandèmia i que costarà recuperar, alguna de les solucions no seran possibles i altres seran lentes d’aplicar. És hora de ser eficients i el màxim de diligents, però si el model de país que tenim no ho permet l’haurem de repensar entre tots, oi?