Diari digital d'Andorra Bondia

L'opinió de...

imatge de Lluís Casahuga

Lluís Casahuga

Músic

 

 

De cultura, societat, riquesa i pobresa




Dimarts va sortir la notícia que dues de cada tres pensions a Andorra estan per sota del llindar de la pobresa i quatre de cada deu per sota de la pobresa severa. Ja era conscient de la dificultat que representa per a moltes persones viure un cop arribada la jubilació, i tinc coneguts que ja han marxat del país o que es plantegen marxar un cop arribin als 65 anys veient el que els quedarà per viure. Però aquestes dades m’han deixat glaçat. I de seguida m’han vingut al cap les notícies que ja fa dies que corren de persones d’alt poder adquisitiu que escullen el nostre país per viure-hi.
Evidentment una cosa no és conseqüència directa de l’altra, però el contrast se m’ha fet present automàticament. Personalment, em sap greu veure com persones que han viscut i treballat aquí tota la vida, o gairebé, es veuen forçades a deixar una terra que estimen, que ofereix natura, seguretat, sanitat i avantatges de tota mena, perquè no es poden permetre el luxe de quedar-se. Principalment per l’increment del preu de l’habitatge, relacionat amb l’increment de l’IPC, però també amb l’augment de contractacions i el moviment que es viu en el sector, com per exemple amb la construcció de pisos de luxe, que provoca una inflació en el preu de l’habitatge existent.
Per tant, podem dir que existeix una relació entre la tendència, dita popularment, de convertir Andorra en un país per a rics i l’augment del cost de la vida que impossibilita als jubilats quedar-se a viure-hi?
Però torno al títol de l’article, em falta tractar el tema de la cultura. A veure si puc fer l’equilibri d’idees que tanqui aquesta reflexió. Segons les Nacions Unides tres quartes parts dels majors conflictes tenen una dimensió cultural. I pensareu, això què té a veure?
Doncs bé, al meu entendre, que una societat i que les lleis d’un país siguin justes també té a veure amb la capacitat d’entesa entre les cultures de diferents orígens que l’integren, o dit d’una altra manera, si els andorrans, que són la majoria dels que manen, fan servir expressions com porrontxo, quillo o gavatxo de merda per referir-se a les persones d’origen estranger que venen a treballar al país és difícil que es facin lleis que assegurin que l’esquerda entre rics i pobres sigui baixa. És a dir, si aprenem a dialogar amb els altres, a empatitzar, a ser bons samaritans o com es diu ara, si aconseguim ser en l’àmbit social i ciutadà potser les nostres iaies i iaios, àvies i avis no hauran de marxar per poder tenir un plat a taula. La desigualtat no és inevitable, sinó una elecció política. 
Per cert! Ben aviat comencen les Jornades Europees del Patrimoni, que sembla que tenen com a eix vertebrador el patrimoni material de ciutadans que han cedit objectes que s’exposaran en aparadors de 120 comerços del país. Es veurà reflectida la gran varietat cultural del nostre país? El patrimoni immaterial serà principalment el romànic? Ens donaran flyers descompte pels comerços? Caldrà veure-ho.

 

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic