Com és habitual cada any en aquestes dates, el cap de Govern, acompanyat de la titular d’Afers Exteriors, ha participat aquests dies a l’Assemblea General de les Nacions Unides, una participació enguany especial ja que coincideix amb el 25è aniversari de l’entrada d’Andorra a l’ONU i també perquè ha estat la darrera d’Antoni Martí com a cap de Govern. Precisament per aquests dos motius, Martí va dedicar bona part del seu discurs davant el plenari a fer un balanç d’aquests 25 anys i, aprofitant que avui en dia el multilateralisme està més qüestionat que mai, va alertar dels retrocessos viscuts en aquest període d’algunes fites aconseguides. Sobta que el cap de Govern es referís a qüestions com els perills del populisme i fins i tot al declivi de règims democràtics, quan, si alguna cosa ha caracteritzat els més de set anys i mig ja del seu Govern ha estat la constant crítica de l’oposició, pel seu poc respecte a les regles del joc democràtic i menysteniment del Consell General i per un tarannà, i algunes decisions, que entrarien perfectament en la definició del populisme que va cridar a defugir en la seva intervenció.
Més enllà, però, de discursos –en plural, sí, perquè el del cap de Govern no és l’únic ni cap excepció respecte al d’altres mandataris internacionals– amb paraules que no tenen després una concreció en el terreny dels fets o que, simplement, s’emporta el vent, la participació a l’Assemblea General de l’ONU dóna l’oportunitat de teixir, en alguns casos, i enfortir, en d’altres, tota la xarxa de relacions bilaterals. Una tasca més fosca sí, però que, a la llarga, dóna més resultats que no pas un discurs amb voluntat alliçonadora.
