De fantasmes i carbasses

Ja fa un seguit d’anys que la vigília de Tots Sants ha deixat de ser territori exclusiu de castanyes, panellets, moscatell i moniatos i comparteix nit amb Halloween, que entre d’altres particularitats  es distingeix per les disfresses terrorífiques, el joc de paga o plora o les carbasses preparades com si fossin fanals. Conegudes en el món anglosaxó com a Jacks O’lantern, i ja populars a mig planeta, hi ha molts indicis que aquesta peculiar decoració vegetal es portava a terme  a casa nostra molt abans que el Black Friday, el Pare Noel, Sant Valentí o el mateix Halloween ens envaïssin. La Carabassada de Ripoll ens ho recorda i sembla que també al Pirineu ja es preparaven naps per a aquesta decoració de la vigília de l’1 de novembre. 
No costa gens comprovar que les tradicions foranes fan forat. Desconec si queda molt perquè el dia d’Acció de Gràcies formi part de les nostres vides. El primer any ens resultarà estrany que el cap de Govern mostri la seva magnanimitat tot salvant-li la pell a un gall dindi, com acostuma a fer el president dels EUA pels volts del quart dijous de novembre. En uns anys, però, ho trobarem d’allò més normal. Caldrà, però, estar amatent a la nova geopolítica. Recolzada en els interessos comercials i les noves tecnologies, ja s’ha començat a popularitzar el Dia del solter. Una tradició importada de la Xina i que es porta a terme l’onze de novembre.
 Cal apuntar que, si ara ja té un dia al calendari, fins fa quatre dies quedar-se solter no era pas un motiu d’orgull, ni de grans celebracions, sinó tot el contrari. El terme conco, per exemple, acostuma a tenir connotacions força despectives. I cançons com ara La tieta d’en Serrat ens mostraven com de terrible podia ser una vida sota aquesta perspectiva. Mentrestant, cada cop són més populars les trobades de singles. Curiosament en buscar el terme single al diccionari hi llegim que es tracta d’un disc fonogràfic amb un enregistrament de generalment menys de cinc minuts de durada a cadascuna de les cares, per a ésser reproduït a 45 rpm. Seguint aquesta lògica em demano si un casat vindria a ser com un long play o elapé, i un divorciat un extended play o reproducció estesa. 
En tot cas, si gaudeixen de l’oportunitat d’assistir a alguna d’aquestes trobades, tenen una cita a través del Tinder, o fins i tot fan un creuer de singles i tenen la sort –o dissort– de trobar-hi algú que en un principi els feia el pes, però després no els convé, no facin com abans i no li donin carbasses. Jo crec que per tal d’estar a l’altura, la millor manera de deixar-ho estar seria mitjançant un ghosting, que sembla ser que és deixar de comunicar-se sense donar cap mena d’explicació, a la francesa. Els puc assegurar que si ho fan ara per Halloween, que és temps de fantasmes, encara els sortirà més rodó.