Penjat en un magatzem d’un carreró sense sortida a l’est de Londres. Justin Fashanu, negre, gai i futbolista, es va llevar la vida als 37 anys. Va ser el primer jugador de futbol professional a admetre públicament que era homosexual. Un mes abans de suïcidar-se va ser acusat d’abusar sexualment d’un jove de 17 anys a Maryland (Estats Units) on s’havia traslladat per ser entrenador. Temerós de no rebre un judici just als Estats Units per la seva condició sexual va agafar un avió a Londres. Fashanu va fugir perquè aquell noi li va fer xantatge tot demanant-li diners, segons va explicar la seva cunyada, i el 3 de maig del 1998 va aparèixer mort. El futbolista alemany Thomas Hitzlsperger va ser el segon a dir-ho públicament. Va ser el 2014, Fashanu ho va fer el 1990. El 2021 ho ha fet públic Josh Cavallo, jugador de l’Adelaide United d’Austràlia. Que complicat deu ser guardar-se un sentiment des de petit per la maleïda por a què diran els altres. Sigui el que sigui, t’agradi el que t’agradi o, simplement, et satisfaci perquè consideres que això et farà feliç, fes-ho i que no t’importi el que diguin els altres. Això passa a tot el món, però dins de l’esport, i molt més al futbol, homes i dones tenen por i també pànic d’enfrontar-se a la gent i dir-los que ells tenen una preferència sexual que molta gent encara considera “anormal i diferent”. Cavallo va decidir trencar el silenci i va cridar al món, amb cara de pànic, que és gai. Alguna vegada jo he sentit dir a algun esportista allò que “millor no se sàpiga aquí”. Ell i molts altres esportistes van parlar, i clubs coneguts van donar-li suport públic. Esperem que no sigui per postureig. Ho esperem.