L’altre dia un company de redacció deia en aquest mateix espai que no hi havia “res de més femiguai” que les copes menstruals. Proposava que els comuns que posen a disposició de les seves treballadores i visitants compreses i tampons en cas que en tinguin necessitat, incloguin també aquests nous elements d’higiene femenina (i penso que es va deixar de demanar les calcetes menstruals). Consti que puc compartir el posicionament en contra de la mesura, ja que a mi no em regalen el material bèl·lic, com m’agrada anomenar-lo, però entenc que el que es busca és també normalitzar aquesta realitat de la dona, trencar el tabú i deixar de dir-ne material bèl·lic, per exemple. I he de dir que la proposta de repartir raspalls de dents la trobo molt encertada també. Dit això, però, penso que les copes menstruals són un element que res té a veure amb el feminisme, i de femiguai no en tenen res de res. Com no en té res de res patir la regla cada mes. Perquè per a mi, i moltes dones, és un patiment, és una setmana de guerra (ja entenc que una guerra és molt més dura que això i no es pot comparar), d’incomoditat i dolor, i tot i així hem de complir amb totes les obligacions i procurar mantenir una bona cara.
Deia que la copa menstrual res té a veure amb el feminisme. De fet, crec que té més a veure amb l’economia i el medi ambient. Perquè, sap el company, i el lector, el que val el paquet de compreses i tampons per a cada regla? I l’impacte que tenen en el medi ambient? Per a mi l’ús d’aquests elements és una necessitat que tinc durant 5 dies de cada 28, i si al final he optat per utilitzar la copa i les calcetes menstruals és perquè a la llarga em suposa un estalvi econòmic. Perquè ningú em rescabala tampoc de la despesa que suposen les compreses i els tampons. I de passada redueixo la meva petjada ambiental.
