D’uns mesos ençà m’he trobat amb tres establiments que es veuen obligats a abaixar la persiana per l’increment del lloguer del local que ocupen que els demana la propietat, que, com a mínim en un dels casos, pretén triplicar la renda actual. Dos dels afectats continuaran el negoci en altres locals, de propietaris menys avariciosos i menys roïns, mentre que el tercer desconeix, a hores d’ara, si podrà traslladar-se a un altre lloc o haurà de liquidar definitivament el que ha estat la seva manera de guanyar-se la vida els darrers vint anys.
Ja sé que em diran que hi ha llibertat de mercat i que cadascú és lliure de fer, a casa seva, el que vulgui o allò que més li convé, així com que la gran majoria fan les coses bé i les males praxis són només d’uns pocs, i malgrat que tenen tota la raó del món això no treu que darrerament sembla que ens estem bevent l’enteniment. I és que, massa sovint, qui està disposat a pagar un lloguer del tot fora de mercat per un determinat local té com a única motivació que aquest no el pugui ocupar la competència i li és absolutament igual si comercialment li funciona o no li funciona.
Ja fa cinc exercicis, i amb encert, tenint en compte que més del 60% de la població del país viu en règim de lloguer, que el Govern intervé sobre el lloguer residencial per mirar d’evitar que situacions d’aquestes es puguin produir també en aquest àmbit, però mai s’ha atrevit a prendre cap mesura similar per protegir i evitar que es puguin donar situacions d’abusos en els arrendaments comercials. Potser seria hora de pensar-hi.
