Enguany, la Universitat Harvard va revelar a Harvard Business Review que la funció més popular de la IA generativa el 2025 no és programar ni generar informes. És acompanyar emocionalment els qui la utilitzen. Persones de tot el món estan conversant amb les seves intel·ligències artificials per esplaiar-se, processar emocions, parlar del dol, l'estrès o simplement sentir-se menys soles.

I quines semblen ser les claus per les quals aquesta eina funciona? Està disponible cada dia de l'any, no jutja, permet parlar amb llibertat sobre qualsevol tema, i és accessible, fins i tot en llocs on la salut mental és un luxe. Aquests són alguns dels motius atorgats pels usuaris. La IA s'està convertint en una eina de benestar emocional, ja que ajuda les persones a processar idees, planificar canvis i sentir-se acompanyades, especialment on els serveis de salut mental són limitats.

Això, a priori, hauria d'estar bé. Al cap i a la fi, qualsevol recurs que ens ajudi a millorar la nostra situació personal no és descartable. El problema de tot això radica en una qüestió bastant important, i és que acabarem perdent la noció que l'interlocutor amb el qual ens comuniquem no és real, i no sols això, sinó que tampoc està processant les dades que li estem donant per a avaluar la nostra situació, simplement ens donarà una conclusió en forma d'informació basada en una amanida de bytes que ja té carregada en la seva base de dades. O sigui, un simple embolic. Ni sap qui som, ni ens entén. I molt menys, empatitza amb nosaltres. I a més una altra cosa, la IA ens diu el que volem sentir. Un terapeuta no, i justament està per a això, per mostrar-nos el que moltes vegades és evident i no volem veure. Cosa cada vegada més difícil en aquesta societat plena d'adolescents, sense importar l'edat que tinguin, que només volen que els endolceixin l'oïda. Per a això,  alguns ja tenim les nostres àvies o, com a molt, les nostres amistats, que la major part de les vegades opinen sense coneixement de causa i basades en les seves pròpies vivències. Seria la versió psicològica de buscar a Google els símptomes d'una malaltia.

De tota manera, el principal problema radica en la causa, que crec que no és una altra que la que fa molt temps plantejo en aquest espai: la falta d'interacció real que tenim entre nosaltres a causa de la tecnologia, que pensem que ens acosta, però evita que el nostre contacte sigui real i sobretot cara a cara. Al final, temo molt que acabarem, si és que ens ho podrem permetre, parlant amb un robot que ens farà d'acompanyant i amb el qual podrem ofegar les nostres penes.

Encara que, pensant-ho bé, és molt més barat tenir un animal i així, poder compensar totes les nostres mancances emocionals en l'àmbit humà. Cosa que, d'altra banda, succeeix ja fa molt temps.