De Gaulle i el sufragi universal
Repassava aquest darrer mes de desembre, a les acaballes del 2017, fets i moments de la història del Principat. I em vaig quedar amb les eleccions de la discòrdia al Consell General del 12 de desembre del 1945, que es van celebrar seguint el sufragi censatari.
Andorra que, mercès a les revoltes del 1933, s’havia guanyat l’establiment del sufragi universal directe masculí per als majors de 25 anys va veure minvat aquest dret democràtic el 1941 per un decret dels coprínceps de l’època. Ambdós, un era el Mariscal Pétain i l’altre, el bisbe Iglesias Navarri, eren molt conservadors i poc avesats als avenços democràtics. Per aquest motiu, van promulgar un decret que retrocedia el dret de vot al sistema de sufragi censatari, reservat només als caps de casa, vigent des de la nova reforma de la segona meitat del segle XIX.
El 1945 es vivia en un ambient de post II Guerra Mundial. França, més concretament París, havia estat alliberada el 25 d’agost del 1944. Però el país sencer, incloent el nord-est de França, no va ser alliberat fins al cap de tres mesos, el 23 de novembre del 1944. Tanmateix el general De Gaulle es va posar al capdavant del Govern provisional a França des del minut 1 i conseqüentment va esdevenir el copríncep francès.
Val a dir que durant la tardor del 1944 hi va haver intercanvis epistolars complicats i durs entre ambdós coprínceps, a través del ministre d’Afers Estrangers del Govern provisional francès, Georges Bidault, pel fet, entre d’altres, que el copríncep bisbe demanés a Espanya que enviés al Principat un destacament de 100 guàrdies civils i així mesurar-se amb el destacament de la gendarmeria francesa, sense haver-ho concertat abans amb el copríncep francès.
El fet és que De Gaulle volia esborrar a França i també a Andorra tota traça o impremta del nazisme dels anys de guerra. I, a causa d’això, calia rebutjar les decisions que s’havien pres durant aquest període. A tall d’exemple, una de les proves va ser incloure un apartat anomenat Bloqueig dels béns enemics a Andorra a la conferència que els aliats van fer a Bretton Woods el juliol del 1944.
Però l’acte que més va marcar el Principat va ser emetre una nota lapidària a través de la delegació permanent del copríncep francès, l’11 de desembre de 1945, en la qual afirmava que no reconeixeria el resultat de les eleccions al Consell General del dia següent. Als ulls de De Gaulle les eleccions esmentades es regien per un decret, el del 1941, que el copríncep no podia reconèixer, ja que va ser promulgat per unes autoritats que no considerava legítimes i, a més a més, el Decret del 1941 abolia el sufragi universal masculí assolit el 1933. Per De Gaulle s’havia de retornar al Decret del 1933, és a dir, al restabliment del sufragi universal directe masculí.
Les eleccions es van celebrar igualment el 12 de desembre de 1945 i, igual que un guió ben traçat, el copríncep francès no les va reconèixer. Ni va reconèixer els consellers i síndics elegits amb aquest sistema electoral censatari. Així, es va produir una vacant al capdavant del coprincipat amb un copríncep francès absent. El pols va durar vint mesos. De Gaulle va deixar la presidència del Govern provisional el gener de 1946, però tots els seus successors, fins a arribar al president de la república i copríncep d’Andorra, Vincent Auriol, l’agost del 1947, es van refermar en la mateixa posició. O s’abolia el Decret del 1941 i es restablia el sufragi universal masculí directe per als majors de 25 anys, o el copríncep francès i França no reconeixien els electes al Consell General.
La normalitat no va arribar fins a l’agost de 1947 amb un nou decret dels coprínceps que restablia els drets adquirits el 1933. El 26 d’agost de 1947 es van fer noves eleccions al Consell General.
Versió per a imprimir