De la CASS, de les eleccions i de la participació

La Caixa Andorrana de Seguretat Social ha fet, enguany, 50 anys. Quin millor reconeixement se li podria fer que aconseguir que participació a les properes eleccions fos molt generosa?

Del 9 al 18 de juny es posarà en marxa la campanya per escollir un nou consell d’administració. Els quatre membres guanyadors –dos en representació dels assalariats, un dels pensionistes i un dels empresaris– formaran part, juntament amb quatre membres més nomenats pel Govern, d’un espai molt important en la presa de decisions sobre la gestió del present i del futur del sistema de seguretat social, d’acord amb una legislació que fou aprovada pel Consell General.

Cal recordar que tothom (afiliat a la CASS) pot exercir el seu dret a vot a l’hora d’escollir qui vol que el representi dins de la més alta instància d’aquesta institució, la qual cosa vol dir que la participació té una importància rellevant per a les persones que durant quatre anys hauran de treballar activament pel seu col·lectiu.

Com a exmembre del consell d’administració –del 2006 al 2010–, m’agradaria motivar a no quedar-se a casa i anar a votar per poder exigir, si s’escau, una més gran implicació dels administradors entrants a l’hora de fer front al seu càrrec.

De res serveix queixar-se quan sent consultats no parlem, així com tampoc porta enlloc no prendre consciència que el sistema de seguretat social pertany a cadascú de nosaltres, perquè part del benestar del nostre futur estarà condicionat a les pensions i al trajecte de la gestió de la CASS. Soc dels que pensa que la legitimitat dels comicis pot quedar molt més cimentada a mesura que hi hagi més participació i, per aquest motiu, no us podeu ni imaginar quin canvi conceptual podria haver-hi dins del consell d’administració si la participació fos tan elevada que el nombre de vots aconseguits –suposem– per un membre del col·legi dels assalariats fos molt més elevat que el nombre de vots obtinguts, en unes eleccions generals, per qualsevol grup parlamentari...

Vaig tenir el gran honor d’haver pogut invertir part important del meu temps, amb convenciment i dedicació, dins del consell d’administració de la seguretat social i us ben asseguro que qui digui que la veu dels administradors dels tres col·lectius escollits per sufragi queda sempre silenciada pels consellers nomenats pel Govern no explica la veritat i bona prova d’això n’és la gran feina que ha estat fent el representant dels pensionistes, el Sr. Lluís Samper, al llarg d’aquests últims anys.