Fa unes setmanes vaig tenir l’oportunitat de participar en el debat d’una resolució a l’Assemblea Parlamentària del Consell d’Europa sobre la lluita contra la discriminació fundada sobre la religió i les creences a Europa. Una crida a la llibertat de religió o de convicció que inclou el dret a no tenir creences religioses, com a dret fonamental i essencial per al bon funcionament de les nostres societats.
La discriminació religiosa té arrels profundes, com conflictes històrics i prejudicis entre grups religiosos. Aquests enfrontaments han deixat empremta en la nostra societat i tenen una influència negativa en els comportaments socials. Aquests prejudicis poden formar part de formes de racisme com l’antisemitisme o la islamofòbia. A Europa es constata un augment preocupant de la intolerància religiosa sovint vinculada a conflictes internacionals que són amplificats pels discursos d’odi, especialment a través de les xarxes socials. Aquesta discriminació pot afectar tant minories com grups majoritaris i sovint es combina amb altres factors com l’origen, el gènere o la situació social i econòmica.
Els poders públics han de garantir la igualtat i evitar qualsevol forma de discriminació –que pot adoptar formes diverses–, assegurant que totes les persones puguin practicar la seva religió lliurement, tant en l’àmbit privat com en el públic. La laïcitat o el secularisme han de ser els principis normatius dels nostres sistemes polítics, i la separació entre l’Església i l’Estat ha de ser efectiva i real. Una vegada més, cal posar en relleu la importància de l’educació per combatre els prejudicis, fomentar el respecte mutu i promoure el diàleg entre diferents creences, amb l’objectiu de construir societats més inclusives, respectuoses i cohesionades.
Per fer front a aquesta discriminació es van proposar diverses mesures: millorar la recollida de dades sobre discriminació, formar professionals i educadors, promoure una representació justa als mitjans, garantir un tracte equitatiu a totes les comunitats religioses i reforçar la cooperació amb la societat civil.
En l’exposició de motius de l’informe vaig fer una breu aportació en el marc de la reflexió feta per la Dra. Ghanea, professora de dret internacional dels drets humans a la Universitat d’Oxford, sobre les "violacions –de drets– comeses en nom de la religió". 
El nostre sistema institucional compta amb dos caps d’estat, un dels quals forma part de la jerarquia eclesiàstica, circumstància que condiciona en gran manera la legislació i les polítiques en diversos àmbits, especialment en l’educació, així com en la salut i els drets sexuals i reproductius. Això, al seu torn, té un impacte sobre la igualtat de gènere i sobre la interpretació de les normes relatives als drets humans. La inclusió d’aquesta reflexió responia a finalitats analítiques i va contribuir a una millor comprensió del funcionament de la llibertat de religió i de creença en diferents contextos constitucionals arreu d’Europa.
En el cas d’Andorra no tracta de la discriminació entre comunitats religioses, sinó que demostra que els marcs institucionals influïts pel patrimoni religiós poden tenir implicacions per al ple gaudi de determinats drets, especialment des d’una perspectiva interseccional que combina religió i gènere.
Un cop més, és essencial trobar un equilibri entre la llibertat de religió i els altres drets fonamentals. Les creences i els dogmes religiosos no poden anteposar-s’hi.
El nostre país ha fet i continua fent molts esforços per garantir tots els drets humans, com el de llibertat de pensament, de consciència i de religió. Avui aprofito aquesta tribuna per demanar el respecte als drets i la seva garantia i implementació més enllà d’imposicions derivades d’unes creences i valors.