El 22 d’agost vaig participar en la Diada Andorrana a la Universitat Catalana d'Estiu (UCE) de Prada de Conflent, organitzada per la Societat Andorrana de Ciències. Una cita assenyalada cada estiu que ens permet abordar debats complexos al tomb de temes d’actualitat vinculats amb Andorra i la seva societat. En aquesta 39a edició, el tema escollit va ser la neutralitat, una proposta que s’inscriu en el context internacional actual, marcat per la inestabilitat i pels nous reptes globals com el canvi climàtic, les migracions o la intel·ligència artificial. En aquest marc, és pertinent preguntar-se quin significat té avui la neutralitat d'Andorra, i en això es va centrar la meva ponència. 
La neutralitat andorrana neix com una necessitat de supervivència. Durant més de set segles, Andorra va desenvolupar una política basada en la prudència, l'equilibri i la no-ingerència en els afers dels seus països veïns per preservar la seva autonomia. Es tractava, doncs, d'una neutralitat concebuda per protegir la sobirania del país en un context geopolític molt diferent de l'actual. 
L'aprovació de la Constitució de 1993 representa un punt d'inflexió. Andorra esdevé un Estat sobirà de ple dret, assumeix una política exterior pròpia i ingressa a les principals organitzacions internacionals. A partir d'aquest moment, la neutralitat deixa de significar distància o indiferència, i evoluciona cap a una neutralitat activa: una política exterior que continua fonamentada en la prudència i el diàleg, però que també defensa el dret internacional, els drets humans, la democràcia i la resolució pacífica dels conflictes. 
Aquest nou concepte parteix d'una idea essencial: els petits Estats no poden afrontar sols els grans desafiaments globals. Per això, participar en les principals institucions i organitzacions internacionals (l'ONU, el Consell d’Europa i l'Assemblea Parlamentària del Consell d’Europa) no implica renunciar a la sobirania sinó reforçar-la. 
La guerra d'Ucraïna constitueix l'exemple més clar per entendre aquesta evolució del concepte de neutralitat. Quan Rússia va envair Ucraïna tots els Estats europeus es van veure obligats a posicionar-se. Andorra també: va condemnar la invasió russa des del primer moment, va defensar la sobirania d’Ucraïna, va donar suport a les resolucions adoptades a l'ONU, al Consell d'Europa i a l'OSCE, es va alinear amb les sancions internacionals impulsades pels seus principals socis europeus i va donar suport humanitari i diplomàtic al poble ucraïnès. 
Aquest posicionament no representa un abandonament de la neutralitat, sinó l'aplicació coherent dels principis que Andorra ha assumit com a Estat sobirà i membre de la comunitat internacional. En definitiva, la guerra d'Ucraïna ens recorda una idea fonamental: per als petits Estats, el dret internacional no és una qüestió abstracta ni una opció política. És la primera línia de defensa de la seva independència.
En definitiva, la neutralitat ha estat una constant de la història d'Andorra, però el seu significat s'ha anat transformant. La neutralitat andorrana del segle XXI ja no consisteix a mantenir-se al marge dels esdeveniments, sinó a participar-hi amb responsabilitat, defensant la pau, el dret internacional i la cooperació. Aquesta és la neutralitat que millor respon als interessos d'Andorra com a petit Estat modern i plenament integrat en la comunitat internacional.