A vegades, el context polític fa més difícil la redacció d’un article d’opinió amb cara i ulls. La temàtica natural del dia sembla ja servida, i altres comentaristes –alguns amb força més autoritat que un servidor– hi hauran dit la seva. Un problema afegit és que redacto aquestes línies el dia de la Mercè, el 24 de setembre, mentre que es publicarà el dia 5 d’octubre. Entre ambdues dates, ves a saber què haurà pogut passar. Tan sols espero i desitjo que no hi haurà hagut massa morts ni ferits. El futur (meu) o el passat (del lector) ho dirà / ho haurà dit.

Els qui ens interessem en el tema tenim una efemèride important a la vista, que és la celebració dels 25 anys de la Constitució andorrana de l’any 1993. No us amagaré que, en el seu moment, jo –com més d’una tercera part de l’electorat andorrà– no vaig votar a favor del model de Constitució que se’ns va proposar. Opinava aleshores que s’assemblava massa al model espanyol, que no s’adaptava del tot a les necessitats del nostre país. Som diferents per les nostres dimensions i també per la nostra situació política i per la nostra societat. Un quart de segle més tard, en part segueixo amb la mateixa idea.

Naturalment, és la nostra Constitució, i s’ha de respectar com a tal. També es poden esmentar alguns avenços d’importància innegable que ens ha portat, sobretot en l’àmbit del respecte dels drets humans com també en permetre el reconeixement internacional de l’estat andorrà. A la vegada, podem lamentar un creixement desmesurat de l’administració pública, així com una construcció a vegades desequilibrada del sector del dret administratiu. Ni tan sols disposem d’un Codi de l’administració actualitzat, i la jungla dels òrgans administratius i de les diverses reglamentacions que desenvolupen les lleis ha rebut justes crítiques des dels sectors productius de la nostra economia. Pot ser que la relació entre la Constitució i el dret administratiu no quedi immediatament clara, però recordem que en molts casos s’ha hagut d’actuar tal com es va fer en virtut d’un mandat constitucional explícit.

Sense voler fer un nacionalisme desplaçat, hi ha un punt en què la Constitució andorrana va millorar considerablement el seu prototip. És la possibilitat d’introduir modificacions en el text constitucional. El nostre títol IX preveu un sistema relativament flexible (una decisió amb majoria de dos terços del Consell, més un referèndum) que sembla que sigui una opció realista. Ens podem recordar que, en quaranta anys, la Constitució espanyola –més rígida que la nostra– tan sols es va poder modificar en una única ocasió: en el moment de la seva incorporació a la Comunitat Europea. No es pot descartar aquesta possibilitat també per a Andorra, segons com vagin les coses.