Diari digital d'Andorra Bondia

L'opinió de...

imatge de Carme Soler Castellà

Carme Soler Castellà

Historiadora de l’art

 

 

De l'art sublim a les altes finances




Durant el confinament preveia que l’art esdevindria un dels primers sectors a despertar dins del món financer i econòmic. Així ha estat. I és que en moments de crisi l’art esdevé i ha esdevingut sempre un element important com a garantia econòmica, implicant moviments de compra-venda i d’avals bancaris, sigui a nivell de patrimoni familiar o  sigui com a actiu empresarial.

El 16 de març Bloomberg publicava un interessant article, Rich people are raising cash from their art collection. L’autor hi sostenia que als EUA, i després de la caiguda del petroli, els col·leccionistes d’art deixen les seves obres com aval a préstecs bancaris. Bancs i empreses privades com Sotheby’s Financial Services o The Fine Art Group, entre d’altres, es dediquen a donar préstecs segurs amb l’aval d’obres d’art, dins de mecanismes que varien segons l’entitat financera. Obres d’art que serveixen com a moneda de canvi tant a particulars com a empreses per a possibles préstecs o transaccions financeres.

Però, quin valor econòmic té una obra d’art?

Les fluctuacions econòmiques de l’art són capritxoses i depenen de moltes circumstàncies. Recordo quan Giussepe Panza di Biumo va establir entre el 1991 i el 1992 un acord de compra i donacions de 350 obres amb la Fundació Guggenheim. El fet que part de la col·lecció Panza passés a mans del Guggenheim va  fer que les obres adquirissin un valor incrementat entre el 15% i el 20% en molts pocs mesos. Circumstància capritxosa amb elevats beneficis econòmics.

El cas esmentat n’és un, però en taxacions m’he trobat amb casos curiosos que confirmen les variacions del valor de segons quines obres i autors. Recordo una persona que va comprar a la dècada del 1970 quatre obres de petit format d’Anglada Camarasa. La persona no era entesa en art i mai els havia donat gaire importància. Se’ls va realitzar una anàlisi Morelli i en saber-ne l’autenticitat es va procedir amb els subsegüents estudis per determinar-ne el valor. La sorpresa per al col·leccionista va ser molt grata. Cap als anys 1994-95, quan vaig fer la taxació, cada obra d’Anglada Camarasa va ser valorada en més de 65.000 euros. El 2015, Sotheby’s Londres va valorar una obra del mateix autor i mateixes característiques entre els 90.000 i els 120.000 euros. El 2018 sortia a Christie’s Madrid una petita taula (27 per 35 centímetres) del mateix autor, titulada Bailaora, adquirida per  més de 569.000 euros. No és estrany, per tant, que l’art sigui contemplat com una inversió considerablement segura.

I tants i tants altres casos.Tants, que es podria escriure un llibre. Però no tot és valor econòmic. L’art, a més de ser un patrimoni familiar, de vegades milionari, és també un lligam emocional. Un col·leccionista estava enamorat de la seva col·lecció, mirava les obres una vegada rere l’altra i havia dedicat tota la vida a escollir-ne aquelles que en tocaven la sensibilitat. El valor econòmic per assegurar-les li era ben igual. De fet, mai no va mirar l’informe de taxació i els va passar directament a la companyia asseguradora. Aquelles obres no tenien preu per a ell, perquè eren la seva vida.

Una important empresa catalana, en moments de canvis i necessitat de liquiditat, va vendre les obres que minuciosament havien adquirit els avis i els pares. Eren conscients que l’art era part de la identitat empresarial, però els canvis requerien despendre’s de les obres. La valoració de la col·lecció va ser imprescindible per a la gestió de venda. Els hereus, però, no van voler renunciar al segell artístic de l’empresa i al cap d’uns anys van tornar a col·leccionar art.
Però al cap i a la fi, el valor d’una obra d’art és l’obra en si mateixa, malgrat que la societat contemporània hagi de posar preu a tot.

 

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic