Això és esport i és d’alt nivell. Del que es va fer ahir, no se’n recorda ningú. Forma part del passat més llunyà, i més quan apareix aquell fragment d’una cançó de El Último de la Fila: “Cuando la pobreza entra por la puerta, el amor salta por la ventana”. D’aquell equip que va enlluernar a LEB or queden només set jugadors –no comptaré el lesionat Chris Czerapowicz–, l’entrenador i el seu cos tècnic. Algú es va pensar, amb un optimisme potser desmesurat, que aquests jugadors que segueixen acabarien el 2023 classificats per disputar la Copa. Potser alguns tampoc recorden aquelles paraules farcides d’eufòria. Un dels fitxatges de l’estiu, Markel Starks, ja és història del club. Ha deixat l’ACB, coneguda com la millor lliga d’Europa, per jugar a Turquia amb el Aliağa Petkimspor. El base nord-americà va arribar aquí avalat per la seva experiència a l’Eurolliga i a l’EuroCup, però ell ha estat la primera víctima de les vuit derrotes consecutives. Un fitxatge de l’estiu que va arribar del Darüşşafaka i que marxa assenyalat, però sense ser el culpable o l’únic culpable, sinó sent la primera víctima. Cridat a ser una peça important per a Natxo Lezkano i marxa per la porta del darrere amb més pena que glòria. El premi per l’ascens a or està començant a sortir car. L’ACB no és una competició que perdoni i és una bona trituradora de jugadors i entrenadors. Demà contra el Saragossa, i els de Lezkano no estan en descens encara per average. Falta fitxar un aler pivot per substituir el lesionat, un altre cop, Tyson. I la vacant a la posició de base serà per Harding o Montero, conegut com El Problema o La Solució. De moment, tot trontolla i l’afició vol veure altres cosetes.