L’avortament ha de deixar de ser un debat fictici i materialitzar-se.
França, el 1975, promou una llei per a la despenalització de l’avortament. Itàlia, el 1978, despenalitza l’avortament en determinades circumstàncies. Els Països Baixos, amb una llei de terminis, legalitza l’avortament el 1980. Espanya, el 1985, despenalitza l’avortament en els tres supòsits. Alemanya legalitza l’avortament el 1992. Portugal, el 2007, també permet l’avortament en els tres supòsits. San Marino, després de 18 anys d’intents per despenalitzar l’avortament, ho fa l’any 2022. Malta, el juny del 2023, despenalitza l’avortament només en cas de risc per a la vida de la mare.
Any 2023. A Andorra no es pot avortar. La interrupció voluntària de l’embaràs és una ficció que forma part d’un debat etern i que és un tabú polític que es posterga indefinidament. Som dels pocs països d’Europa, conjuntament amb el Vaticà, que no respectem el dret a decidir sobre el propi cos de la dona. Un dret debatut i defensat al Consell General des del 2005 pel partit Socialdemòcrata, malauradament, sense èxit tot i els seus esforços.
Les demandes socials són clares i reflecteixen la necessitat d’un avenç cap a un reconeixement de la llibertat reproductiva pròpia d’una societat democràtica i de dret. Recordem que la Constitució andorrana reconeix en l’article 5 la Declaració Universal dels Drets Humans. La tipificació de l’avortament és una pràctica que no s’adequa a la legislació internacional en matèria de drets humans ratificada per Andorra. Organitzacions internacionals com ara l’Organització de les Nacions Unides i l’Organització mundial de la Salut insten Andorra a assegurar l’accés universal a l’avortament segur i legal.
Seguir i complir amb aquestes recomanacions no només demostraria el compromís ferm d’Andorra amb els drets humans i amb les evidències científiques relacionades amb la salut reproductiva, sinó que també reforçaria la seva reputació com a nació respectuosa amb els drets de les dones.
Així, tenint en compte la situació al Principat, des del Grup Parlamentari de Concòrdia volem materialitzar una de les reivindicacions que van centrar part de la nostra campanya electoral, i que creiem fermament que és necessari per poder avançar en drets socials. Defensem el dret a decidir sobre el propi cos i sobre la seva maternitat. Així, la via de la legalització de l’avortament és per a nosaltres el repte més gran pel que fa als drets socials de les dones.
No obstant això, i tenint en compte el debat moral subscrit per l’Església i en aquest cas pel copríncep episcopal, ens mobilitzem, primer, per despenalitzar l’avortament. Alliberar de qualsevol pena d’arrest les dones que decideixin interrompre el seu embaràs d’acord amb els terminis i supòsits següents: fins a les 14 setmanes de manera lliure, fins a les 22 setmanes per causa d’un delicte sexual, i en qualsevol moment quan hi hagi risc per a la vida de la mare o la viabilitat del fetus per danys físics o psíquics.
La nostra proposta compleix amb tres objectius principals: eximir d’una pena d’arrest la dona que vulgui interrompre el seu embaràs, garantir els drets sexuals i reproductius de les dones del país, i eximir de qualsevol pena el facultatiu mèdic que faci un acompanyament a la dona embarassada.
Aquesta modificació és l’inici d’un canvi de paradigma perquè la salut sexual de les dones no estigui únicament enfocada a la reproducció i gestació, sinó a la llibertat sexual i maternal. És l’hora de passar de les paraules als fets.
