Cada dia estic més sorprès de com n’arribem a ser, de rucs, els homes. Rucs i cruels. Avui m’he llevat horroritzat. En quin món vivim? Uns terroristes d’Estat Islàmic han cremat una mesquita sunnita en plena celebració del divendres, l’han envoltada i han disparat indiscriminadament contra les persones, esporuguides, que fugien. En total, 340 morts i 162 ferits. No donava crèdit al meus ulls. Un malson? Entre seguidors de l’Alcorà, fills d’Allah, amb un pare comú. Com hem arribat aquí?

No és un fet aïllat. És una manifestació més d’una societat malalta. Vivim distrets i alienats. Crec que som víctimes d’un rentat de cervell continuat i sembla que l’home modern –en la seva majoria– segueix els dictats dels que pensen per ell. Des de les altes esferes del poder, interessa que el ramat d’ovelles pasturi mirant a terra, sense aixecar el cap, sense pensar. Recordo els meus temps de pastor. Cada ramat tenia el que en dèiem el manso. El manso anava a davant i el bestiar el seguia cegament i fidelment. Si el manso queia per un barranc, les ovelles el seguien… Crec que avui anem pel mateix camí.

Està lluny de mi insultar els meus congèneres, però penso que som molt irracionals i crec que possiblement vivim en un estat d’imbecil·litat col·lectiva. Són pocs els que se’n salven.

Ja en els llibres sapiencials, es parla d’stultorum infinitus est numerus (el nombre d’estults és infinit), consideració que s’ha anat repetint al llarg de la història, des dels clàssics llatins fins a Sèneca. A Alemanya, un insigne poeta, autor de l’Oda a l’alegria, Friedrich Schiller, diu literalment: “Verstand ist stets bei wenigen nur gewesen” (el coneixement, la saviesa, sempre ha estat en possessió de molts pocs). El gran Antonio Machado diu, textualment: “En España, de cada diez cabezas, nueve embisten y una piensa” (és evident que no tenim l’exclusiva). Quina classe de societat es pot construir amb un material humà d’aquest nivell? Obre els ulls i mira.

Soc estúpid, jo? Et preguntaràs a tu mateix. Estadísticament, tens molts números per ser-ho. Si t’atreveixes, segueix llegint i se t’obriran els ulls. Se’n pot ser a temps parcial o les 24 hores del dia, i a diferents nivells.

A part de la imbecil·litat, més o menys col·lectiva, vivim en un món de la postveritat. La mentida com a eina per aconseguir els objectius. Ens insultem mútuament per terra, mar i aire, a la premsa, les tertúlies, la televisió, etc. El lema és “menteix i enganya, que alguna cosa queda”.

La meva desorientació darrerament és tan gran que, davant de tant de discurs i tanta mentida, he hagut de recórrer a la saviesa de l’evangeli per mantenir la meva sanitat mental: “Pels seus fruits, els coneixereu.” M’he aferrat en aquesta frase i en aquesta idea com un nàufrag que s’està ofegant. No creieu les seves paraules, mireu les seves obres. Què hi ha realment darrere de tants discursos i “del orden constitucional”?

Un exemple paradigmàtic el tenim amb Donald Trump, who made America great again. Espantós. Contra tot pronòstic, va guanyar les eleccions per la mínima. A la vista dels resultats, no puc sinó preguntar-me quants imbècils per metre quadrat hi deu haver en un país que va escollir Trump de president. No cal dir que els Estats Units són molt més que els que van votar Trump.

A Catalunya, estem vivint avui uns nivells exorbitants de manipulació descarada, de mentides, d’enganys i d’infidelitats.La primera víctima ha estat la veritat, la justícia i un poble . És horrorós. No és sorprenent que perdi la fe en la humanitat. L’última i escandalosa és un titular de La Razón. El cardenal Cañizares afirma: “No se puede ser independendentista y buen cristiano.” ¡Menudo servicio a la democracia y a la Santa Madre Iglesia, Sr. Cardenal! Ni los protestantes ni los adventistas… I ara apareix la llumenera de Rouco Varela per reconfirmar-ho. Tal com diuen els castissos: “Apaga y vámonos”.

Per acabar, torno a l’estultícia humana. Tu, què ets? Ho saps? Fes una parada. Cal fer-la, de tant en tant. Revisa la teva vida, escala de valors, salut, economia, aficions, família, gestió del temps, feina, nivell de coneixements, la teva dieta, el teu programa d’exercicis físics… No tiris pilotes fora. Ningú ho veu. No busquis excuses, sigues sever amb tu mateix. Contesta’t, punt per punt. Treu conclusions. No et moris vivint en un limbe.

Espero que, si fas aquest exercici, et sigui útil i saludable, i t’ajudi a millorar el teu nivell humà. Molta sort i molts ànims, amic. I perdona el sermó. Necessitem imperiosament persones que aixequin el cap, pensin per si mateixes i vulguin millorar la societat. Imperiosament!