De llocs i d’espais

Durant aquest mes de desembre he pogut recórrer una part de Costa Rica i inevitablement he fet comparacions amb casa nostra: el paisatge, el model turístic, el tarannà de la gent, el clima, els recursos naturals, etc. En aquest cas, la comparació s’acompanya d’un fet remarcable: ser conscient de la diferència entre lloc i espai. Això ha estat possible gràcies al Sr. Alastair Bonnett, geògraf i autor d’un llibre titulat Fuera del mapa. Un lloc és aquell indret que es diferencia d’un altre indret, que ha esdevingut únic i al qual podem atribuir un genius loci, un no sé què absolutament genuí. L’espai, en canvi, és allò que tendim a crear per diluir els llocs, per evitar les singularitats i per disposar de grans superfícies homogènies, ja sigui socialment, estèticament, políticament o econòmicament. Per crear homogeneïtat, doncs.

Segons diversos geògrafs, en els darrers decennis ens hem tornat especialistes a destruir llocs en lloc de crear-ne. I únicament hem de mirar el nostre voltant per adonar-nos que és així. El Pirineu és un lloc o ja forma part de l’espai? I Andorra? El nostre raconet de món és un lloc o també ha estat absorbit per l’espai? Som un país genuí, tenim genius loci? Aquestes dates nadalenques són un bon moment per buscar la resposta... Si un turista creua Andorra d’un punt fronterer a l’altre, percebrà les singularitats pirinenques o pròpies d’Andorra? Doncs molt em temo que no... Reminiscències alpines en els esdeveniments nadalencs, indicacions per fer activitats amb denominacions anglòfones i cartes de restaurants on trobar una referència de receptes de casa nostra no són evidents.

El Sr. Bonnett exposa també una paradoxa ben real, i és que ens encanta pertànyer a un lloc, sentir-nos únics i diferents, però reclamem constantment les comoditats de l’espai: volem estar perfectament comunicats amb tothom, parlar tal com marquen les tendències, disposar de regles gairebé universals o utilitzar codis estètics que ens fan ser moderns. On és el punt d’inflexió?

Fa uns anys Costa Rica devia ser clarament un lloc i, tot i que encara hi ha províncies del país on es veuen les singularitats originals, el país està entrant en l’espai, a poc a poc... Unes quantes dècades enrere, Andorra també era un lloc i de mica en mica va passar a formar part de l’espai. Tinc la sensació que ara ja no som cap lloc concret i, sense ànim d’ofendre ningú, em permeto dir que, de forma voluntària o per deriva mimètica, hem esdevingut una marca comercial dins de l’espai...