Va arribar amb 25 anys. Un austríac nascut a Sankt Pölten, la capital de l’estat de Baixa Àustria. Des del 2006, Thomas Schreiner era internacional absolut amb la seva selecció i jugava a un dels clubs considerats com els millors del seu país, l’ECE Bulls Kapfenberg. El van fitxar per jugar a la Leb Or i per formar binomi de bases amb el català Dani Pérez. Pràcticament no el coneixia ningú aquí al país. Només els quatre malalts del bàsquet –jo m’hi incloc. En aquell equip creat per ser a la part alta de la classificació tenia referents ofensius, que també tenien el paper de líder ben assumit, com Marc Blanch. Van perdre el play-off per a l’ascens contra el Lucentum Alacant amb un Poliesportiu ple de gom a gom. A la segona oportunitat, els de Joan Peñarroya van assolir l’ascens amb el base austríac i bon amic seu, David Navarro, a qui ell anomenava “el meu ídol”. Schreiner va estar-se cinc temporades al club i l’escorta d’Esparraguera, quatre. L’austríac torna dissabte i ho fa després de deixar empremta i molts amics. Cinc temporades en un club de bàsquet són moltes i més en els temps que corren. Ell mai en va dir cap mala paraula. Va demostrar professionalitat i bona mà des de més enllà del 6,75. Dissabte serà la primera vegada que juga al Poliesportiu d’Andorra com a rival i ho farà amb el San Pablo Burgos. Ell és un tipus a qui li agrada passar desapercebut –ja es notava en les seves rodes de premsa–, però aquesta vegada serà protagonista. El públic, i més els que van seguir l’equip a la Leb Or, segurament el rebrà amb una ovació. Schreiner s’ho mereix. Ell va fer molt per al creixement constant del club. D’Or a l’ACB, en cinc anyets...
