“Trobarem un ús productiu, a equipaments infrautilitzats com ara el Teatre Comunal, el Centre de la Llacuna i el Centre de Congressos”. Això proclamava el programa amb què es presentaven Demòcrates per Andorra al comú de la capital. Entenem per ús productiu el que es refereix a l’ús d’alguna cosa que ofereix o comporta avantatges. I entenem també que s’estava referint a aquelles activitats per a les quals aquestes instal·lacions van ser concebudes.
Doncs estàvem ben equivocats quan aquesta tardor la cònsol major de la capital anunciava que el Centre de Congressos, atenent a la seva “infrautilització”, la “no-evolució” i la dificultat de “rendibilitzar-lo”, seria privatitzat i que a més seria un lloc “idoni” per a la ubicació del futur casino, la qual cosa donaria “un valor afegit” a la parròquia. Carpetada i problema resolt i ah! algú va dir que era un acte valent pel qual es congratulava.
Un acte de valentia podria haver estat defensar un equipament que ha donat i dóna un inestimable servei cultural i social a la ciutadania, cercar noves formes de gestionar-lo i trobar aquelles activitats amb un valor afegit de veritat. Cercar les complicitats amb el sector privat, amb una gestió eficient i eficaç, treballar amb els responsables que promocionen el nostre país apostant, però, per algun sector econòmic més enllà del comerç. Potser és que no es considera valenta la provisió de béns i serveis públics i l’establiment de polítiques públiques quan és això el que s’encomana a les administracions públiques. ¿Potser és perquè la prestació de serveis públics no es va recollir de forma específica a la Constitució?
Potser que recordem als responsables polítics comunals quina és la seva tasca competencial: realitzar, promoure qualsevol activitat i prestació de serveis públics que “siguin adients per a la satisfacció de les necessitats i interessos de la comunitat”, i a partir d’aquí dissenyin les accions públiques.
Si les accions i polítiques públiques es fan per resoldre problemes i necessitats col·lectives, ens trobem davant una decisió que està creant un problema ja que deixa els ciutadans, els beneficiaris finals, sense un equipament que des de fa tres dècades està proveint-los d’uns serveis que difícilment els oferirà el mercat. Queda clar que la qüestió que els preocupa no rau a oferir un servei públic de qualitat i millorar-lo si no d’ “alliberar-se” d’un equipament que no ha tingut els “resultats (econòmics) esperats”. En canvi, tots aquests anys hem vist com ha anat compaginant una activitat de promoció econòmica i cultural amb les demandes de la societat civil formulades per centres escolars, per associacions socioculturals i entitats sense afany de lucre, etc.
¿Què farà el Comú un cop privatitzat l’espai i canviat el seu ús? ¿En construirà un de nou per donar els serveis que tenia encomanats ? ¿Amb quins recursos i a on? ¿O simplement es deixarà de donar aquests serveis?
Necessiten propostes innovadores i valentes en la defensa del que és públic que postulin per trobar formes més compartides socialment de definir els interessos generals. Els responsables polítics necessiten, més que mai, anàlisis que posin en perspectiva les alternatives possibles i variables en els processos de modernització del sistema politicoadministratiu en general i de les intervencions en cada cas; i en aquest cas, per garantir que el Centre de Congressos esdevingui, més enllà d’un valuós centre de promoció econòmica, l’espai social i cultural que ens ajudi a ser millors ciutadans, crítics, implicats, valents i amb capacitat de diàleg i que aquesta riquesa social sigui el nostre “valor afegit”.
La millor mostra d’aquesta ciutadania activa seria signar en aquesta campanya engegada per un grup de persones: https://www.change.org/p/comú-d-andorra-la-vella-plataforma-ciutadana-a-favor-del-centre-de-congressos-d-andorra-la-vella.
