De peatges, quotes i promeses

“Vull el Govern més ben preparat i més capacitat possible i m’és igual si els ministres són de Demòcrates, Liberals, d’Acció o independents, i també si han fet o no un bon resultat electoral.” Aquesta idea, expressada de formes diferents, ha estat la més repetida pel conseller general de demòcrates i candidat a cap de Govern, Xavier Espot, que ha insistit, cada vegada que se li ha demanat, i tot sovint els darrers dies, que vol “defugir de quotes de partit” a l’hora de conformar el futur Govern.
Com a declaració d’intencions, i fins i tot com a principi, segurament tothom qui estigués a punt de ser investit cap de Govern compartiria la voluntat manifestada per Espot. Ara bé, i la realitat sempre és tossuda, quan s’intenta portar la intenció a la pràctica la cosa queda en no res. I és que voler defugir de quotes de partit quan aquestes ja s’han acordat abans de les eleccions és força complicat i més si, com en el cas d’Espot, s’acostuma a respectar la paraula donada.
Sense posar en dubte la preparació i capacitació del futur Executiu i esperant que, pel bé del país i de tots plegats sigui el millor possible per fer front als reptes que hi ha damunt la taula, si és clar que no serà del tot lliure de quotes com queda evidenciat amb el fet que s’estigui mirant de com encaixar aquest o aquest altre aquí i allà per tal que acabi entrant al Consell General aquell o aquell altre tal com estava pactat d’antuvi. Un trencaclosques difícil d’encaixar i que provoca que el dia de Sant Jordi Espot asseguri que té mig Govern decidit i que tres dies més tard no hi hagi “clarament determinats més enllà de tres o quatre ministres”.