Diari digital d'Andorra Bondia

L'opinió de...

imatge de Carles Perea

Carles Perea

Educador social i psicopedagog

 

 

De presons i segones (o terceres) oportunitats




Farà un any que en aquest mateix espai, el Jordi Ribes publicava un article anomenat Segones oportunitats i penso que és moment de tornar-ne a parlar. Dissortadament vivim en una societat plena d’estigmes. Però sens dubte l’àmbit penitenciari és el que més en genera, conjuntament amb el món de les drogues. En el món dels professionals de l’execució penal es parla, sovint, de l’anomenat principi de segona oportunitat, principi en el qual m’he basat per fer l’article conjuntament amb el de la psicopedagogia restaurativa. Aquest ha de fer realitat totes aquelles mesures sociolaborals per a les persones que han estat privades de llibertat o bé han complert mesures penals alternatives.

Fabra, N. i Gómez, M. (2016) ja confirmaven que la inserció laboral està directament relacionada amb la voluntat de deixar de delinquir i amb la complexitat d’assumir el repte de la reinserció postpenitenciària. Sent aquest un procés de participació social i que apel·la a la corresponsabilitat de tots els agents que intervenen: expresos, serveis penitenciaris, la xarxa de serveis socials i sociosanitaris, la xarxa associativa i la societat en general. Especialment, empresaris i ciutadans/es.

Abordar la reinserció laboral és important per evitar reincidències delictives. De fet, el Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya va publicar un estudi (Capdevila, M. 2016) mitjançant el Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada on constaten que un 65% dels expresos, sense una correcta reinserció, reincideix el primer any, i el 85% ho fa durant el segon any d’ex-carceració.

Tombant una mica el cap i tot recordant la transversalitat del concepte d’igualtat d’oportunitats, que ara fa uns mesos se’n parlava molt, també hem de considerar el col·lectiu vulnerable dels expresos en aquest procés de reinserció. L’accés al món laboral, a l’habitatge i a la salut és garantia de drets humans. És per aquest motiu que l’avantprojecte de la llei d’igualtat de tracte i no discriminació recorda la necessitat de no discriminar ningú. I les persones que han estat privades de llibertat també són col·lectiu vulnerable. El Ministeri d’Afers Socials, Justícia i Interior va acceptar una esmena que vaig fer sobre aquest mateix i és d’agrair la sensibilització cap a la realitat social. També la que passa per la Comella.

La necessitat de sensibilitzar la societat i pertànyer a la xarxa d’empreses inclusives (ampliant el terme inclusió en tot el seu espectre social) ha de permetre seguir apostant per donar sentit a la tasca que es fa dins de la presó i que sens dubte ha de continuar fora. I ho hem de fer plegats, com a societat andorrana. Creure en les segones (i terceres) oportunitats ajuda a creure en el treball en cadena i ells/es, amb el seu exemple, són el millor testimoni per a d’altres persones. Només es tracta de confiar-hi, creure-hi i ajudar-los, especialment amb tot allò relacionat amb l’estigma.

Finalment, per seguir treballant cap a la sensibilització cal entendre, plenament, la realitat penitenciària i comprendre-la. L’estigma també és la por a saber que una persona ha estat a la presó. Però també l’és en rebre una resposta desencertada i excloent per haver-hi estat. Sense reinserció laboral és impensable la reinserció social de la persona. I és feina de tots i totes fer xarxa per canviar realitats.

Compartir via

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte