Diari digital d'Andorra Bondia

L'opinió de...

imatge de Martín Blanco

Martín Blanco

Artista Visual

 

 

De primer de primària




Estic assegut al sofà mirant les notícies del migdia i segueixo sense entendre algunes coses. Ha hagut d’arribar un virus amb una taxa de mortalitat menor que la grip, però amb un índex de contagi bestial per la rapidesa amb la qual es propaga perquè les nostres misèries surtin a la llum totes juntes. Al final, qualsevol de nosaltres podria haver escrit el guió d’un capítol de The Walking Dead i l’encertaríem.
Ens han enviat a casa –els que han pogut– i ens han dit –probablement amb el mateix retard que a Espanya i a Itàlia– que l’única cosa que hem de fer és això... Quedar-nos a casa. És de primer de primària, vaja. Fins i tot han inventat un hashtag, no sigui cosa que els més joves no ho entenguin, i resulta que la gent ¿què ha fet? Sortir.
Els madrilenys se’n van anar a València a escampar el virus (per si algú encara no ho sap, la meitat dels casos totals d’Espanya són de Madrid). Els catalans van omplir la Cerdanya –si algú té la temptació d’exaltar ves a saber quins valors, millor ho deixem per a un altre dia, oi?– A Múrcia van haver de tancar els parcs perquè la gent entengués que no eren vacances. De tot arreu van venir aquí suposant que podrien esquiar. I per descomptat, els supermercats es van buidar com si haguessin esclatat vint bombes atòmiques.
I aquí no passa res? No sigueu impacients. El Pas semblava Carrefour un dissabte. Els berenadors estaven plens d’il·luminats fent barbacoes. Els supermercats... igual que els nostres veïns. Gent a la muntanya fent exercici, no sigui cosa que perdin el ritme de la pròxima Ultra Trail.
Ha estat increïble veure el vídeo d’un noi gravant uns avis jugant a la petanca al parc, i el més surrealista han sigut els cartells de les discoteques cridant “Vine i contagia’t amb nosaltres!” Ens mereixem l’extinció.
Ah, i si us plau, deixin de dir que tot el que fan a França és genial... que no van ser capaços de cancel·lar la primera volta de les eleccions de diumenge.
Al final, és igual la bandera amb la qual et vulguis cobrir, tots actuem de la mateixa manera. Per què? Per una senzilla raó. Som llatins. Som així. Amb tot el bo i tot el dolent, però som així. “A mi no em passarà res, els metges exageren, ni es pensin que em perdré la cervesa de les 11”. I així podríem seguir.
Un científic de Saragossa deia en una tertúlia divendres passat que la corba de contagi no baixarà com a la Xina perquè nosaltres no som xinesos i per tant, ni els polítics estan prenent les mesures que els experts –que són els únics que saben– diuen que cal prendre, ni la població fa cas de les recomanacions, almenys com hauria.
Perquè clar, els llatins som així. Estem fets d’una altra fusta. Tot i que sembla que ens oblidem que la fusta es crema. I això sí que és de primer de primària.

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic