Tot i que a mesura que avança la història l’espècie s’ha tornat més autònoma –almenys en en el nostre hàbitat–, encara hi ha certes pràctiques que ens retraten com a espècimens que no han superat els anys foscos de servitud. Algunes ocupacions encara ben vives al mercat de treball en donen fe. Una de ben tronada és aquella consistent a obrir i tancar la porta d’un cotxe, d’una casa, perquè alguna celebrity o persona destacada del món dels negocis, la política o d’altres àmbits amb poder pugui entrar-hi o sortir-ne sense moure un dit. Em pregunto quina formació deu haver seguit aquest personal. Potser una FP de tancar i obrir portes. El temari deu ser feixuc, perquè cal saber tractar aquesta gent d’alta volada i a més s’ha de fer molta atenció a no esclafar-los les mans un cop són dins. És clar que, fet i fet, em pregunto per quin motiu no la podrien obrir ells mateixos, els usuaris de les portes. No deuen pas estar mancats de mans tots ells. Ni deuen menjar tan poc que no puguin fer aquest moviment que la majoria de la humanitat fa sense pensar. Però no tot s’acaba amb els obridors i tancadors de portes. També hi ha una professió molt estesa, la de netejador de vàter. Aquests deuen requerir una formació top que els permeti aguantar la pressió que els espera al llarg de la vida laboral. Saben què els dic? Potser haurem d’esperar que l’espècie estigui una mica més evolucionada. Empentar perquè arribi aquell moment en què cadascú assumeixi les tasques bàsiques de la seva vida. Que es responsabilitzi del que comporta la simple existència sense la necessitat de minyones.
