De propostes i de notes insulses

Després de moltes rodes de premsa insulses durant la campanya electoral, els periodistes ens estem empassant aquests últims dies moltes notes de premsa insulses. La veritat és que la majoria se les podrien estalviar, però clar, d’alguna manera han de justificar el sou aquells que es dediquen a aquestes tasques. El ritual que segueixen els polítics en aquests casos és el de sempre: primer intenten quedar ben macos a la foto (a alguns encara els continua costant perquè sempre estan fent el que no han de fer quan el fotògraf dispara la màquina) i posteriorment donen l’ordre d’emetre el corresponent comunicat insuls. Es tracta de dir ben poca cosa, fins a l’extrem que de vegades només s’acaba fent referència a gairebé res més que als assistents a la reunió, no sigui –deuen pensar– que fins i tot puguin ser objecte de titular. A més, sempre és preferible, si és que hi ha alguna cosa que es tingui interès a dir, filtrar-la a algun mitjà que no tingui objeccions a no citar les fonts, fet pel qual es contribueix encara més a continuar embolicant la troca, cosa que sembla que vol més d’un. El fet és que, tres setmanes després dels comicis, no aconseguim treure l’aigua clara de per on van els trets. Hi ha coincidència, això sí, i potser no és poca cosa, que el millor per al país, ja que no hi ha una majoria absoluta, és un govern de coalició al qual també s’incorpori l’opció o les opcions minoritàries. Les notes insulses duraran segurament com a mínim uns dies més, però si finalment de les converses entre els diferents partits s’aconsegueix una majoria estable de govern que treballi els pròxims quatre anys pel bé del país, estem disposats a continuar empassant-nos-les.